Danys col·laterals
3 octubre 2012 per Toni Dalmau
Un matrimoni d’avis de Girona. Un i l’altra estan delicats de salut. Ell té 85 anys i cobra una pensió de 380 euros; ella rep una ajuda de la Generalitat de 160. En total ingressen 540 euros cada mes i van tirant com poden. L’hivern passat van renunciar, si us plau per força, a encendre la calefacció i ara ell ha decidit deixar de comprar medicaments perquè desprès d’haver cotitzat trenta anys a la Seguretat Social està indignat per haver de pagar l’euro sanitari per recepta i el 10 per cent del preu dels medicaments. No ho troba just. Per algun costat havien de retallar i ha optat per fer-ho amb les medicines. Ha patit dos atacs de cor, porta marcapassos i té problemes en els pulmons. És conscient que deixant de prendre el que li ha receptat el metge posa en perill la seva vida.
Si en aquesta vaga de fàrmacs en Julio acaba morint, serà un més dels “danys col·laterals” de les retallades sanitàries. Amb sort, la notícia del fatal desenllaç tindrà una vigència d’unes hores o d’uns dies fins que la rabiosa actualitat ens faci concentrar als periodistes en un altre drama. Mentrestant, els polítics miraran cap a un altre costat o parlaran de les necessàries retallades exigides per la Merkel. Divagaran sobre quantitats impronunciables de números vermells, sobre l’imprescindible compliment dels objectius de dèficit o sobre la conveniència inexcusable de salvar el cul als banquers endeutant a tota la societat. La mateixa societat que en els temps gloriosos no veia un duro dels beneficis bancaris.
I quan això passi, en algun racó d’un barri de qualsevol ciutat, una altra parella de pensionistes mirarà amb resignació la llibreta d’estalvis, aquells pobres d’estalvis de tota una vida, aquells números empetitits que s’empassa la crisi i que no poden créixer de cap manera amb les misèrrimes pensions que reben. Resignats, començaran a pensar en retallar la darrera cosa que els queda: la seva delicada salut…
Foto: Julio Alesanco, amb els fulls del pla de medicació que ha de seguir. / Núria Astorch
- La història publicada en El Punt Avui: En vaga de fàrmacs
