L’Espanya eterna
9 agost 2013 per Toni Dalmau
La brunete mediàtica ja ha declarat la guerra freda a Anglaterra(sic). S’obliden del País de Gal·les i d’Escòcia (Gran Bretanya) i també d’Irlanda del Nord (Regne Unit). Gibraltar deu ser només un bastió dels anglesos i no pas dels britànics.
En temps de Barcenas, sobresous polítics en negre i desastres ferroviaris, el penyal torna a protagonitzar l’actualitat política i mediàtica. Atiar la flama, remoure els tions del nacionalisme espanyol. És la gran cortina de fum que ja emprava el franquisme per tapar les vergonyes de la dictadura. Coses de la dreta espanyola d’abans i de la dreta d’ara. L’Espanya eterna. La mateixa que va signar els tractats d’Utrecht entregant Gibraltar i Menorca als britànics i obtenint, a canvi, el vist i plau internacional per esclafar als catalans amb sang, foc i decrets…
És l’Espanya de sempre. La que es nega a reconèixer l’opinió dels gibraltarenys contraria a cedir sobirania a Madrid i expressada en successius referèndums. I la mateixa que no vol respectar el dret a decidir dels catalans. Un dret bàsic i tossudament democràtic.
Dibuix: JAP en El Punt Avui
