Un punt absurd

El País publica avui el Barómetro de Metroscopia centrat aquesta vegada en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya. La informació – “Agravio para Cataluña, alivio para el resto de España”- justifica aquest títol per un dels resultats de l’enquesta segons el qual un 61 per cent dels catalans consideren que la sentència és un greuge per Catalunya, mentre que a la resta de l’Estat un 55 per cent dels enquestats creuen que no ho és.

L’autor de la informació –Fernando Garea– escriu que tots els partits catalans, amb l’excepció del PP, “se han subido a la ola de la opinión mayoritaria entre sus ciudadanos, contraria a la sentencia” i afegeix que, degut a la proximitat dels comicis de la tardor, les formacions polítiques catalanes “buscan la forma de canalizar y rentabilizar ese sentimiento ciudadano”. Pel periodista, la conclusió és evident: “El victimismo es rentable”.

És a dir que el ribot d’Alfonso Guerra va escapçar l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya i ara les tisores del Tribunal Constitucional acaben de capar el text retallat i aprovat per les Corts espanyoles i pel poble català, però queixar-se de les ferides obertes, mira per on, és ser “victimista”!

Perdut per perdut, ens queda el dret a la queixa, el qual, a l’espera de conèixer tot el text de la sentència, volem creure que no ha estat declarat inconstitucional. No exercir-lo seria, com a mínim, un exercici de masoquisme.

Més endavant, la informació subratlla que un 55 per cent dels enquestats a Catalunya són partidaris de convocar un nou referèndum , una opció que, segons l’autor de l’escrit, “no la defiende ningún partido catalán”.

Curiosament, en el mateix diari i dues planes després, es recorda que els ecosocialistes reclamen la convocatòria d’un nou referèndum i el secretari general d’ICV, Joan Herrera torna a repetir el que ja ve dient els darrers dies: que la sentència no pot ser acceptada per Catalunya.

Definitivament, l’estiu i certes càrregues ideològiques de la Villa y Corte fan estralls fins i tot a la premsa considerada seriosa i d’alta volada.