Un punt absurd

[youtube]JQEev4Ou05I[/youtube]

A l’anterior entrada d’aquest blog comentàvem l’anunci d’Estrella Damm centrat en lloar l’esperit de La Masia del Barça i tot allò de bo que té Catalunya. Doncs be, ara en Peyu,  un internauta català, n’ha fet una parodia dedicada al Real Madrid que porta per títol “Estrella Merengue”.

Emprant les mateixes imatges de l’espot original, ha canviat la banda sonora i els protagonistes de l’anunci – l’actor Quim Gutiérrez i els components del grup musical Els Amics de les Arts– van explicant en castellà la recent història i actual situació del club blanc. “Estrella Merengue, beber para olvidar”, diu l’eslògan final d’aquesta parodia que farà molta gràcia a tothom excepte, naturalment, a Tomás Roncero i a la resta de seguidors del Madrid.

Parlant de Roncero, ahir a la nit Santi Giménez, delegat a Barcelona del diari As deia això de l’estat d’ànim seu company a la tertúlia del programa Tu diràs de RAC1: “En Roncero és molt bon tio. Com que és ciclotímid, el tipus, quan li foten la clatellada està superbaix i després puja. Es reconstrueix ell mateix.”

Doncs ànim Roncero, a reconstruir-te i a agafar-te, con tu dius, “a un clavo ardiendo” anomenat Mourinho!

Per acabar, aquí teniu una comparativa entre l’anunci d’Estrella Damm de l’any passat i la seva paròdia feta, aquella vegada, per la gent de Crackòvia.

[youtube]Z-X03t7X0Mc[/youtube]

[youtube]s0O49MNnZSY[/youtube]

El nou anunci d’Estrella Damm (vídeo de dalt) utilitza l’esperit del Barça per acabar glosant tot allò de bo que té Catalunya. L’espot està molt ben fet i el concepte és emotiu i agrada, però no sembla del tot original. Tan sols un any enrere, la publicitat de CruzCampo (vídeo inferior) va fer una cosa similar a Andalusia.

Amb tanta coincidència, ¿és l’escuma de la cervesa l’element essencial per fer pujar l’autoestima dels pobles?

La veritat és que costa d’imaginar un anunci de compreses femenines o de sopa de sobre comunicant tantes emocions…

[youtube]Rf3KwoDL33M[/youtube]

Amb el Barça mirant pel retrovisor al Madrid a set punts de distància, les agències de paparazzi ja han posat preu a una foto robada que pugui demostrar el suposat idil·li entre Gerard Piqué i la cantant Shakira: 150.000 euros. Tot sigui per distreure al personal i, si pot ser, pertorbar amb afers extra-esportius el bon ritme i la concentració blaugrana.

Coincidències del món de les estrelles, demà dimecres els dos personatges fan anys – ella 34 i ell 24- i, a l’espera que ho celebrin com més juntets possible, les agències i més d’un paparazzo afeccionat segur que s’apuntaran a la caça i captura de la intimitat de la presumpta parella.

D’aquest tema parlaven avui a la tertúlia de Divendres (TV3) quan un espectador ha enviat un SMS amb el següent missatge:

“Shakira surt amb mi, no amb en Piqué”

Moment sublim. Clar i català. S’ha acabat el waka-waka rumor. Desprès d’aquesta veritat expressada a cost reduït – 1,42 euros per l’SMS – els socis del Barça han respirat tranquils i Florentino i la premsa de Madrid (que ja es fregava les mans amb el cor de Piqué) hauran de fer el de sempre: continuar entretinguts amb l’afer Carbonero-Casillas i, somniar en substituir l’àlbum de cromos per un equip-equip.

[youtube]BqNOF2ZpJpg[/youtube]

Fes-ho però sigues net.

Quina relació hi pot haver entre la Llei Sinde, aprovada en el Senat i que preveu el tancament de pàgines web de descàrregues, i la revolta popular a Egipte?

Costa de creure, però n’hi ha.

Anem a pams.

Feta la llei, feta la trampa. Si la Llei Sinde pretén perseguir, entre altres coses, els webs d’enllaços que apunten a sèries, pel·lícules, música o programes, la solució per esquivar-la -han pensat alguns- és crear planes d’enllaços però sense que mantinguin l’estructura típica dels enllaços.

Una de les opcions que aquests dies s’ha posat en marxa, consta dels següents elements:

Sindecoder: un web que permet xifrar els enllaços convencionals convertint-los en una llarga llista de lletres i números. Per exemple, l’adreça d’aquest bloc ( http://blogs.elpunt.cat/tonidalmau/ ) seria transformada en aquesta altra:

http://www.sindecoder.tk/#XQAAEAAjAAAAAAAAAAA0HSzgOglZylHUycETibjtL35agi/xTowfQRTG9Hp3dA4pBlrjW///cmwAAA==

Com que l’adreça és massa llarga, cal un retallador d’URL:  Sinl.es

Finalment, un perfil de Twitter – SinSeries – on anar penjant en forma de missatges curts els noms de les series i les adreces retallades, però això sí, sense conservar l’estructura d’una URL:

La de la sèrie Los Tudor, posem per cas, és la següent:

sinl es bae30c

Com que això no és, pròpiament cap enllaç, l’usuari hauria d’escriure en el seu navegador http://www.sinl.es/bae30c

Fent-ho així aniria a parar a una plana amb el llistat d’enllaços de la sèrie amb els quals es podrien descarregar en un servei d’allotjament d’arxius, com Megaupload, cada un dels capítols.

Tot l’invent parteix de la base que a la plana de Twitter no hi pengen les URL de descàrrega, però això, naturalment dependria de la interpretació que en pugui fer el jutge.

De moment però, la revolta popular a Egipte i la decisió del president Mubarak de tallar internet ha comportat que aquesta iniciativa per saltar-se la Llei Sinde hagi quedat temporalment bloquejada.

Un dels seus impulsors ho explica a Twitter:

Solo a nosotros se nos ocurre alojar Sinl.es en.. Egipto. Seguimos trabajando para que vuelva, y esperamos que acaben las revueltas pronto.

És el que té això d’estar en un món globalitzat.

Foto: Aldarulls a El Caire. / EFE

Aquest camió que apareix a la fotografia l’he trobat circulant per l’autovia de Banyoles i contràriament al que algú pugui pensar no té res a veure ni amb internet ni amb la companyia Google, propietària del motor de cerca del mateix nom i d’altres productes com el servei de correu Gmail o la pàgina de vídeos Youtube.

El vehicle pertany a Gugel, una empresa italiana que, amb vuitanta camions, es dedica al transport de mobles per mitja Europa.

Algun malpensat podria creure que aquests empresaris italians han aprofitat la fama de Google per posar a la companyia de transports un nom que fonèticament sona semblant al de l’empresa de Mountain View, una de les marques comercials amb més valor del món. Però no és així: Gugel va ser fundada el 1996, mentre que Larry Page i Sergey Brin van crear Google Inc dos anys més tard, el 4 de setembre de 1998.

Conclusió: per qui ho dubti, hi ha vida fora d’internet.

Continuant amb els errors als mapes del servei cartogràfic Maps of World, si us fitxeu amb el del País Valencià descobrireu un riu imaginari que prové de Catalunya i travessa de dalt a baix la geografia valenciana…inundant tot el traçat de l’autopista!

Via: Llista Folre i Manilles

No hi ha crisi econòmica que valgui. Ha sigut arribar i moldre. El govern dels millors s’ha posat mans a l’obra i en quatre dies ha convertit en realitat el transvasament del Roine. A Barcelona ara tindran aigua per regalar i per vendre.

Tot això, naturalment, si hem de fer cas a aquest formós i imaginatiu mapa de Catalunya que es pot veure en el web de l’empresa californiana Maps of World. Això sí, els responsables de l’invent cartogràfic es curen en salut: asseguren que fan els màxims esforços per garantir l’exactitud dels mapes però adverteixen que no es fan responsables dels possibles errors…

Via: Llista Folre i Manilles

El magazine de la tarda de TV3 -“Divendres”- és un bon programa  que sap connectar amb l’audiència tocant els temes d’actualitat d’una manera interessant i , a alhora, entretinguda. Això no li treu, però, que alguna vegada pugui caure en errors.

Avui a la tarda, per exemple, si el president Artur Mas mirava la televisió catalana –la nostra– se li hauran posat els pèls de punta en descobrir que el dèficit de la Generalitat puja ni més ni menys que a 21.164 milions d’euros quan segons els darrers números del conseller Andreu Mas-Colell és de només uns 7.000 milions.

Val a dir que immediatament desprès d’aparèixer el gràfic en pantalla, el col·laborador del programa, l’economista Xavier Sala i Martín ha aclarit que es tractava d’una errada i que la xifra dels 21.164 milions correspon al dèficit del conjunt de comunitats autònomes.

Tot i estar atrapat pel malson dels números vermells, l’honorable deu haver respirat relativament tranquil.

Jornada rodona de lliga. El Madrid es va deixar ahir dos punts en el camp de l’Almeria, l’equip que ocupa la darrera plaça de la classificació (1-1), mentre que el Barça, amb una primera part extraordinària, va sumar una nova golejada (4-1), aquesta vegada contra el Màlaga de Pellegrini i els petrodòlars en forma de fitxatges del xeic Abdullah bin Nasser al-Thani.

A quatre punts de distància dels blancs, els blaugrana van batent rècords: 28 partits sense perdre superant així la marca del Barça de Rinus Michels (temporada 74/75) i 52 punts a l’equador de la lliga, una quantitat mai assolida per ningú fins ara.

Els darrers dies s’havia especulat sobre la possible presència del xeic qatarià i amo del Màlaga en el Camp Nou però el multimilionari -que a més del Màlaga té altres aficions com una quadra amb 160 pura-sangs de raça àrab) no hi va fer acte de presència estalviant-se així haver de contemplar una nova derrota del seu equip. Hi havia, això sí, a les grades alguns aficionats malaguenys disfressats de xeics, cosa que demostra, a més del seu sentit de l’humor, la confiança que tenen amb els efectes positius de la riuada de diners que ha arribat i continuarà arribant al club andalús provinent de l’emirat de Qatar. En canvi, les càmeres de Canal +, especialitzades en escrutar meticulosament les grades cercant noies boniques i nens amb els ulls il·luminats per aquest Barça de somnis, no van poder detectar cap seguidor culer vestit de noble qatarí malgrat les injecció de petrodòlars que comportarà pel Barça tacar la samarreta amb el nom de la Qatar Fundation.

De desagraïts, el món del futbol n’és ple.

Parlant del noble esport consistent en introduir amb el peu, amb el cap o amb la ma de Déu una pilota dins la porteria dels contraris, avui a la tarda, en el magazín de TV3 “Divendres”, el debat anava dels valors que aporta aquest Barça (esforç, solidaritat, humilitat…). Un dels tertulians, el catedràtic de la Comunicació Sebastià Serrano, ha deixat anar una reflexió per pensar-hi:

“Per la societat industrial i, en general, pel capitalisme, l’esport és un dels millors models que hi ha: treballar en equip i no trencar les regles. Hi ha un sistema de regles que no es poden trencar i si ho fas et treuen la targeta, t’expulsen. Tots els jugadors juguen segons aquestes regles. I això, de cara a la indústria és bo”.

Sebastià Serrano dirà el que vulgui, però pels que no us agrada el capitalisme, ni l’esport us recomano que aneu als diccionaris del web d’El Punt-Avui i cerqueu un sinònim de futbol. Aquest és el resultat:

Imatges: Canal +