Un punt absurd

Aquí tenim el porter del Barça, Pinto, però en el futbol americà també hi ha jugadors que es passen de llestos. Un exemple és aquesta jugada que es va poder veure fa pocs dies a Corpus Christi (Texas) en el partit que enfrontava a l’equip de la Driscoll Middle School amb el Wynn Seale.

Jason Garza, quarterback de la Driscoll, agafa la pilota i surt caminant enmig de la sorpresa dels rivals. Aprofitant l’engany, arrenca a córrer i acaba marcant fent pujar al marcador l’empat de 6-6, amb el qual acabaria el partit.

A l’esport, com amb tantes coses, no s’hi val a badar.

[youtube]0UIdI8khMkw[/youtube]

Julian Beever és un artista de carrer britànic que des de fa dues dècades utilitza els guixos de colors per realitzar espectaculars obres amb efecte 3D damunt el paviment i les parets. Beever -com l’argentí resident a Madrid, Eduardo Relero–   aplica la tècnica anomenada anamorfosi per crear sorprenents il·lusions òptiques en tres dimensions que juguen, amb humor, amb les lleis de la perspectiva.

En el següent vídeo podeu veure una mostra de les seves obres.

[youtube]Ajdkj8wGP2o[/youtube]

QWERTY?. Desenganyem-nos. ¿Per a què volem a l’ordinador tantes tecles que mai no fem servir? 

Aquí podeu veure un teclat senzill i efectiu.

I encara a algú li sobrarà alguna tecla!

L’únic paper reservat a la dona durant la cerimònia de consagració de la Sagrada Família va consistir en netejar el que l’home – el Papa Ratzinger– havia embrutat. La imatge de quatre monges vestides en negre preconciliar  netejant amb draps l’oli amb el qual Benet XVI havia ungit l’altar, ha donat la volta al món servint de metàfora del paper tradicionalment secundari que la jerarquia catòlica reserva a les dones. Un paper sovint dur i valuós quan es tracta d’atendre als desvalguts i també destacat a l’hora de mig omplir esglésies,  però que barra el pas a més altes aspiracions dins l’estructura eclesiàstica.

Des de sempre, el Vaticà ha reservat a la dona el regnat de la llar i, diumenge, la neteja de l’oli consagrat a l’altar de la Sagrada Família ha estat un exemple més d’aquesta “vocació” que l’Església Catòlica atribueix al genere femení.

A la seva homilia, Ratzinger ho va deixar clar: “L’Església advoca per les mesures econòmiques i socials adients perquè la dona trobi a la llar i en el treball la seva realització”.

La referència al “treball” ha estat la concessió a la “modernitat”, però la resta -no hi ha més sorpreses- forma part del model de família tradicional que tant agrada al Papa. Un model que, pel que fa a la dona, no s’allunya gaire d’aquesta guia de la bona muller ( via La oveja 100) que algú va difondre a principi dels anys cinquanta del segle passat.

[Postdata 9-12-2010: Via La huella digital.es m’assabento que aquests dibuixos són actuals i formen part de la presentació de la telenovel·la mèxicana “Las Aparicio” com es pot veure en aquest vídeo penjat a Youtube. A la informació que acompanya al vídeo s’assegura però que els textos que acompanyen els dibuixos són autèntics i han estat trets de revistes dels anys 50.] 

Recordeu la famosa frase d’en Louis Val Gaal dirigida als periodistes que seguien el Barça?:

“Tu eres muy malo. ¡Interpretación siempre negativa, nunca positiva!”.

Doncs be, cada vegada que escolto a Alícia Sánchez-Camacho em fa pensar amb la queixa de l’ex entrenador blaugrana. Tot el que surt de la seva boca sempre és negatiu i amb to emprenyat, mai en positiu.

Malgrat això, el Partit Popular de Catalunya ens han sorprès amb una mostra d’humor amagada en forma d’ou de pasqua virtual dins el seu web. Si hom escriu en el navegador  l’adreça del PPC seguida de qualsevol paraula o frase inventada, per exemple www.ppcatalunya.com/no us votare mai, apareix un error 404 amb una explicació tècnica o, si voleu, política força peculiar:

“Aunque parezca mentida, este error no lo ha producido el presidente Montilla”

El que dèiem: encara que sembli estrany, sentit de l’humor no els manca als responsables del web del PPC.

Via: llista Folre i Manilles

He trobat un disc LP abandonat damunt l’herba d’un parc urbà gironí, un objecte insòlit per l’indret on ha anat a parar i una autèntica peça de museu pels joves d’avui dia que només coneixen la música en format MP3 o, com a molt, els compactes que a mitjan dels anys 80 van començar a arraconar el negre vinil.

Quantes hores no m’hauré passat escoltant el fregit dels meus LP’s , un material que a hores d’ara dorm en oblidades i polsoses discoteques casolanes o és guardat com un tresor per nostàlgics col·leccionistes o, tal vegada, emprat per DJs a qui encara els encanta treure suc a aquest vell format.  

El long play perdut a l’herba era de música de samba i m’hauria agradat esbrinar quin ha estat el seu itinerari fins acabar abandonat, orfe de funda i d’amo,  en el parc gironí de les ribes del Ter.

He estat temptat de recollir-lo, però finalment l’he deixat allà on el destí l’ha portat.

Tal vegada quan hi torni a passar veuré una rua de formigues ballant samba com si es tractés d’una pel·lícula de Walt Disney i m’hi afegiré rememorant aquelles nits de farres a la llum de la lluna quan l’agulla del tocadiscs feia brollar ritmes del vinil a 33 revolucions per minut.

[youtube]H8AvZmi0els[/youtube]

La riquesa del català explicada per mitjà de la paraula “collons”. Un exercici lingüístic collonut amb locució de David Espunya.

Via: Ricard Vaqué / Facebook

[youtube]65-HODlupHE[/youtube]

El 25 d’abril de 1998, 6 milions de metres cúbics de residus procedents d’una bassa minera explotada per la multinacional sueca-canadenca  Boliden van contaminar 4.600 hectàrees de la conca del riu Guadiamar, a Aznalcóllar (Sevilla). La barreja d’aigües àcides i de llots, amb una alta concentració d’arsènic i de cinc, amenaçava amb ferir mortalment el parc de Doñana i, per barrar-li el pas, les següents setmanes es van haver de construir a corre-cuita tres dics de contenció. Després vindria la dura i llarga tasca  -tres anys de treballs- per retirar els llots, regenerar la terra contaminada i recuperar la zona, que va ser declarada espai natural protegit i s’hi va acabar fent, en els antics terrenys de la mina, el Parc d’Activitats Mediambientals d’Andalusia que acull moltes empreses dedicades a reciclatge i a energies renovables.

Fer front al desastre va comportar un cost de 240 milions d’euros a les administracions central i autonòmica, però dotze anys després la multinacional sueca encara no ha pagat ni un euro. Boliden va tancar la seva filial espanyola -després de cobrar una subvenció de 8.000 milions de les antigues pessetes- i el cas segueix encara pendent, de recurs en recurs, d’una resolució definitiva en el laberint jurídic.

La catàstrofe d’Aznalcóllar és el precedent del desastre que està patint Hongria amb el vessament tòxic de fang vermell. Una comissió de cinc experts enviada per la Unió Europea ja està assessorant damunt el terreny a les autoritats hongareses. El passat 7 d’octubre, Budapest va sol·licitar a Brussel·les la creació d’aquesta comissió i deu estats membres van oferir més de 40 tècnics. Amb el llistat a la ma, Hongria es va encarregar de fer la selecció dels cinc experts en tècniques de descontaminació: dos francesos, un austríac, un belga i una sueca anomenada Pia Lindstrom.

Qui és Lindstrom? Doncs be, es tracta de la responsable de Medi Ambient i de Preses de la secció minera de Boliden, una experta que fa deu anys ja va treballar en el desastre d’Aznalcóllar fins que la seva empresa va desaparèixer sense  pagar ni un duro. Del més de mig miler d’articles científics sobre la catàstrofe que va estar a punt de destruir Doñana, Pia Lindstrom no n’ha signat ni un. No és doncs estrany que els experts espanyols en medi ambient s’hagin posat les mans al cap al veure la seva reaparició a Hongria en representació de la Unió Europea.

En quina matèria assessorarà als hongaresos?

En el noble art de defugir responsabilitats?

Els televidents que seguien ahir a la tarda per TV3 el magazine “Divendres” suposo que van quedar sorpresos en veure imprès a la pantalla el següent anunci:

“D’aquí a un moment, el Xavi Coral tocarà els ous d’un dinosaure”

Contràriament al que es podia pensar, no es tractava de cap entrevista insolent a Manuel Fraga, el dinosaure de la política espanyola, sinó d’una conversa amb Bernat Vila, uns dels investigadors de l’Institut Català de Paleontologia que treballen en el jaciment de Coll de Nargó, el niu d’ous de dinosaure més gran d’Europa.

Efectivament, Xavi Coral va aparèixer poc després amb un objecte a la ma del tot innocent: una simple rèplica d’un dels 140 ous de 70 milions d’anys enrere que s’han localitzat a aquell indret de l’Alt Urgell.

Sentit de l’humor no els manca a TV3.

El juny de 2007 en el blog Diari de l’Absurd del Bob Esponja que, amb forma de globus, va aparèixer enganxat en el fresc de la cúpula de l’església de Sant Ignasi de Loiola, a Roma. Doncs bé, avui recuperem el famós personatge de dibuixos animats, però en format humà. En aquest divertit vídeo podeu veure com un individu en pilotes acaba disfressat de Bob Esponja utilitzant ni més ni menys que una màquina d’embalar palla…

[youtube]jw1NRS30k3Y[/youtube]