Un punt absurd

Gol TV ofereix avui a les 9 del vespre un especial que recull les millors jugades i gols del Real Madrid al llarg de la passada temporada.

Segons una nota de premsa d’aquest canal de pagament, “son muchos los que opinan que este año deberían de haber sido dos los campeones de Liga, pues tanto merengues como culés, con 96 y 99 puntos respectivamente, han sido merecedores de obtener el título de Liga. GOL TELEVISIÓN también quiere rendir homenaje a la gran campaña realizada por el Real Madrid con este espectacular reportaje”.

Per cert, el programa porta per títol “Madrid: el otro campeón”.

“Otro campeón”?

De què?

En ple Mundial 2010, el que ha de fer Jaume Roures per intentar treure el mal regust de boca a la decebuda clientela merengue!

Com deia el baró de Coubertain “l’important no és guanyar sinó participar” i, com deu pensar Roures, “qui no es conforma és perquè no vol“…

Farts d’esperar durant més tres mesos, dues entitats veïnals del districte badaloní de Llefià han publicat avui, a l’edició del Barcelonès Nord d’El Punt, aquest curiós anunci reclamant ser rebuts per l’alcalde de la ciutat, el socialista Jordi Serra. Els veïns es pregunten si per poder parlar amb el batlle és necessari fer concentracions a la porta de l’ajuntament, col·lapsar amb cotxes el centre de la ciutat, intervenir en el ple o penjar pancartes als carrers.

Entre altres coses, els impulsors de la protesta – la coordinadora de comunitats de veïns del carrer Guasch i la mancomunitat de propietaris del complex residencial de Sant Salvador– volen saber si l’ajuntament es farà càrrec del manteniment de la zona verda que hi haurà damunt dos pàrquings que es construiran en el barri.

En tot cas, si s’estén l’exemple i aquest tipus de protesta impactant comença a proliferar com aigua de maig per les planes dels diaris, desapareixeran les cartes al director i acabarem veient anuncis de malalts protestant per no ser rebuts pel metge (maleïdes llistes d’espera), de ciutadans perduts en el laberint burocràtic de les administracions, de conductors atrapats en els col·lapses viaris, de turistes captius i desarmats en els aeroports, de funcionaris i jubilats esperant recuperar algun dia el poder adquisitiu perdut, d’aturats a la recerca impossible d’un lloc de treball exportat a Xina…

De potencials anunciants indignats no en mancaran.

En resum, una festa grossa pels departaments de publicitat dels mitjans de comunicació, que, si tenen vista, poden establir fins i tot unes tarifes low cost per aquest tipus d’anuncis.

Així, si ens deixem portar per l’optimisme arrauxat, del creixent malestar ciutadà (avui els sindicats han convocat una vaga que pretén ser general per el 29 de setembre) en poden acabar sorgint els esperats i desconeguts brots verds que no acaben de deixar-se veure al llarg de la inacabable travessia del desert que devora, ara un trosset d’OJD aquí, ara un trosset de pastís publicitari allà, al castigat i desconcertat món de la premsa.

La decisió del govern central de tirar endavant la retallada de sous als treballadors públics ha causat malestar en tots els àmbits dels funcionariat, entre ells la policia. A Huelva, els membres del sindicat Unión Federal de Policía ho tenen clar: menys sou equival a més delinqüència ja que si els agents de l’ordre pateixen una baixada del salari, treballaran “ells” -és a dir Zapatero i els seus ministres- “con la punta el nabo”.

Costa d’imaginar Alfredo Pérez Rubalcaba equipat amb les esplendoroses armes de Rocco Siffredi o de Nacho Vidal detenint lladregots, mafiosos i terroristes. Fa de  mal imaginar i, francament, més val no fer-ho.

Foto: Membres de la UFP manifestant-se dimarts passat a Huelva.

Les grans fortunes que s’amaguen darrera les Sicav (les societats d’inversió de capital variable) tributen només un 1 per cent a l’impost de societats i per a tant estan més que satisfetes fent servir aquest instrument d’evasió legal d’impostos. Com que des del govern central ningú ha donat senyals de voler canviar la situació (no fos cas que el capital tingués un atac de pànic i fugís a l’estranger), els rics-rics, que són, com tothom sap, els que no paguen impostos, s’han mostrat generosos i han encarregat a Xina uns quants milions de maquinetes de fer punta per regalar als contribuents honrats, aquells que no podem amagar res a Hisenda i que encara hem d’aprendre , amb el  llapis a  la ma, a fer molts números.

El rumor sobre aquesta massiva compra està circulant intensament des de fa dies, però no en feu gaire cas. Ja sabeu que si en alguna cosa es caracteritzen les Sicav és  precisament per la seva manca de transparència…

Jornada de vaga a la funció pública i, com era d’esperar, guerra de xifres a l’hora de valorar el seguiment de la protesta. Pels sindicats convocants, un 75 per cent dels funcionaris de l’administració general de l’estat han fet vaga, mentre que pel govern central, només l’han seguida un 15,94 per cent.

Mentrestant, el president de la patronal CEOE, Gerardo Díaz Ferrán ha qualificat la vaga com a “inoportuna, innecessària i injusta” i s’ha atrevit a afegir que “el país no està per vagues, sinó perquè tots hi posem el coll”.

No, si us plau, senyor Díaz Ferrán. Res de posar-hi el seu coll ni les mans. Pel bé del món empresarial i dels treballadors (entre ells el del seu moribund grup Marsans) quedis quiet. No toqui res i esperi confortablement a ser rellevat del capdavant de la patronal. Quan arribi el moment oportú, seran els mateixos empresaris els qui (metafòricament) li tallaran aquest formós coll que ara voldria fer servir per salvar l’economia. Temps al temps.

Foto: La manifestació dels funcionaris a Barcelona.

Fa dies que circulen per la xarxa aquestes ofertes de treball, però no tinc noticia que s’hi hagin presentats candidats: massa feina.

L’assalt militar israelià contra la flota solidària que navegava rumb a Gaza i que ha deixat un balanç provisional d’almenys nou morts i desenes de ferits, és un afer tràgic i sanguinari sense gota de gràcia, però aquest és precisament el mèrit dels humoristes gràfics que s’han atrevit a treure punxa al tema.

Clicant aquí podeu veure un recull d’acudits publicats aquests darrers dies a la premsa catalana i espanyola.

Acudit: JAP / El Punt

Pensions congelades, sous dels funcionaris rebaixats, inversions públiques retallades, promeses de futurs impostos “pels que més tenen”, 4,6 milions d’aturats, una taxa d’atur juvenil per damunt del 40 per cent, un endeutament públic considerable…

I amb la que està baixant, encara es poden veure a Girona, i suposo que en altres ciutats, cartells com aquest anunciant que una determinada obra ha estat finançada pel Govern espanyol. L’objecte propagandístic és d’abans d’ahir quan algú volia fer creure que l’economia era “sostenible”.

Ara fa riure, per no dir plorar. Que el retirin o que el llencin directament al contenidor!

Foto: T. Dalmau

Amb la difusió del sumari del cas Pretòria, aquests darrers dies hem pogut veure reproduïts en els mitjans de comunicació bon nombre de fragments de les gravacions fetes per la Guàrdia Civil als implicats en l’afer.  La majoria d’aquestes converses telefòniques eren originàriament en català hi van haver de ser traduïdes al castellà per adjuntar-les al voluminós sumari del cas. Sigui per desconeixement del català i de Catalunya, per la mala qualitat de les gravacions o per la ineficiència dels membres de la Guàrdia Civil i dels agents judicials de l’Audiencia Nacional encarregats de la transcripció, els milers de folis són plens de nyaps, com ha recollit El Punt: a Lluís Prenafeta, per exemple, el converteixen en “Pera Zeta”, a  Felip Puig en “Poli Puig” o “Puch”, a Artur Mas en “Arthur Mas”, a Antoni Castells en “Casteis”, a Luis García Sáez, àlies Luigi, en “Luichi”, al conseller delegat de Marina Badalona, Juan Felipe Ruiz Sabido se l’anomena “Ruichabido”, el municipi de Sant Andreu de Llavaneres esdevé “San Andreu de Vallaneres” o “Llamaneras”, el barri Singuerlín de Santa Coloma es transforma en barri de “Besín Berlín” i Arenys de Mar es converteix en “Reis de Mar”.

Els mitjans de comunicació no han pogut evitar també alguna relliscada idiomàtica.  Així, dijous, a l’informatiu del vespre de La Sexta reproduïen fragments d’una conversa mantinguda entre Lluís Prenafeta ( a qui rebategen com a “Macià Prenafeta”) i l’empresari Lluís Casamitjana, president de la immobiliaria Espais, en la qual lamenten que un tal “Quim” (suposadament el conseller Nadal) no els dóna un cop de ma en la venda d’un edifici a la Generalitat per destinar-lo a nova seu del departament de Benestar Social. La Sexta posa en boca de Casamitjana la següent pregunta:

“ ¿Y no serà que encuentra poco incentivadora la pastanaga?”

Pastanaga?

El Diccionari de la Real Acadèmia Española encara deu estar tremolant d’indignació davant aquesta catalanada que -com a La Sexta- apareix també en el sumari, això sí, amb l’aclariment per part dels guàrdia civils que es tracta de “pasta, dinero”, no fos cas que algú pensés que Nadal és un conill i que Prenafeta i Casamitjana tenen muntada una cadena de parades de verdures a Catalunya i a diversos paradisos fiscals…

[youtube]nUQsRPJ1dYw[/youtube]

El laboratori de robòtica de la Universitat de Califòrnia del Sud ha creat aquest fantàstic minirobot capaç d’aprendre a superar obstacles, una cucada de la tecnologia, que destaca, com podeu veure en el vídeo, pel seu inesgotable esperit de superació.

I si poséssim a treballar aquest insecte metàl·lic en el Ministeri d’Economia?

Un amic de la llista Folre i Manilles considera que és una mala idea: “En el ministeri – assegura- li traurien les piles”

Via: Microsiervos