Un punt absurd

Contundent avís col·locat en una màquina de tabac.

Per arrodonir l’amenaça, només hi manca la signatura:

“Firmado: Al Capone”

Clar que si en aquest establiment el tabac pot perjudicar seriosament les cames, a la ciutat mexicana de Chihuahua, on algú va penjar aquest segon cartell, el risc pels menors també és notable. Digne d’Herodes.

Segons la plana web de la cadena SER, les autoritats sanitàries d’alguns estats alemanys han decidit retirar del mercat la beguda Red Bull Cola perquè cada llauna conté, textualment, 0,4 micrograms de “cacaína”. La mateixa informació treu ferro a l’assumpte afegint que seria necessari consumir 100.000 litres d’aquesta beguda amb “cacaína” inclosa (déu n’hi do quina sed!) perquè resultés nociva per la salut.

D’acord que Red Bull “dóna ales” i que la cocaïna (amb la c i la o de tota la vida) és un substància addictiva de coneguts efectes merdosos pel cos humà – paranoia, taquicàrdia, hipertensió, parada respiratòria…- però, francament, tampoc sembla necessari rebatejar-la com a “cacaína”, neologisme que deu significar, fet i fotut, la merda en el seu estat més pur.

Fa temps que l’emblemàtic toro d’Osborne, dissenyat el 1956 pel cartellista i dibuixant comunista Manolo Prieto, és alguna cosa més que un anunci del brandy Veterano. Amb el pas dels anys, la silueta negra del brau que campava i encara campa per les carreteres peninsulars – n’hi ha cap a 90, una vintena d’ells a Andalusia– ha estat emprada per mil i una històries, des de símbol oficiós de la selecció espanyola i, per extensió, de l’espanyolitat, fins a cartell de “Jamón, jamón”, la pel·lícula de Bigas Luna, protagonitzada per Penélope Cruz i Javier Bardem. Artistes de tota mena l’han utilitzat a les seves creacions, escamots d’activistes nocturns l’han abatut en intrèpides accions de sabotatge i polítics de la dreta i de l’esquerra i jutges del Tribunal Suprem l’han indultat considerant que el toro, més que un simple cartell publicitari que pot distreure els conductors, és una imatge que s’ha integrat al paisatge patri més o menys cañí esdevenint una peça més del patrimoni cultural artístic.

El gegantí brau de xapa metàl·lica té doncs reconegut oficialment el seu valor com obra d’art i emblema espanyol, però, en tractar-se d’un logotip comercial, els seus drets de reproducció continuen estan en mans de l’empresa Osborne. Per això, la Guàrdia Civil no dubte en actuar contra aquells que utilitzen sense permís la imatge del toro per vendre castanyoles, gorres o clauers. De fet és habitual la seva presència en tota mena de souvenirs, però el que ja no és tan corrent és veure, com acaba de succeir ara, el toro d’Osborne a la publicitat d’una marca d’antivirus. Avui mateix he rebut, com s’oposo que el deuen haver enviat a milers d’internautes, un correu electrònic de la companyia McAfee anunciant una oferta de la suite McAfee Internet Security amb el famós toro. Desconec si compten amb el permís d’Osborne per utilitzar la imatge, però en el cas que no fos així seria divertit veure els tricornis de la benemèrita perseguint l’antivirus.

Si encara fos viu, que en pensaria de tot plegat el dissenyador gràfic Manolo Prieto?
Ell que, després de tota una vida treballant en diversos camps artístics, lamentava haver de ser recordat pel famós toro!. I encara més després que algú decidís reduir la grandària dels atributs masculins de l’animal. “M’estan deixant el toro fet una cabra”, va comentar a la seva dona.

En una cabra o en una vaca suïssa, com va fer el 2005 l’artista extremeny Javier Figueredo en una acció reivindicativa de mil coses que li va costar dos dies d’arrest domiciliari i el salt judicial a la fama.

[youtube]_E9l2hzz7dQ[/youtube]

Aquesta és una excel·lent mostra d’street marketing que combina l’acció publicitària al carrer amb la difusió viral per internet. El seu objectiu és fer entendre a tothom d’una manera directa i efectiva què significa patir la malaltia d’Alzheimer. Es tracta d’una acció realitzada per l’agencia Tiempo BBDO Madrid per la campanya Regala memòria de l’Associació per les Famílies amb Alzheimer.

Segons les darreres dades del ministeri de Treball, l’atur segueix pujant a Catalunya mentre que en el conjunt de l’Estat espanyol continua baixant per tercer mes consecutiu.

Tal vegada en la generació d’ocupació a les espanyes hi han tingut alguna cosa a veure ofertes de treball com aquestes dues que reproduïm.

Per la primera s’ha de complir un requisit extraordinari: no saber fer absolutament res. Això sí, s’ha de ser dona i, a més, obedient. És a dir, objecte passiu de ves a saber quines pràctiques laborals.

A la segona oferta, el candidat ha de ser -textualment- un friqui de la informàtica i ser capaç de garantir que no pateix treballant.

Quina és la gran avantatge d’aquest lloc de treball?

No exigeixen obediència cega -com en el cas anterior- però ofereixen cafè gratis. La llàstima és que no expliquen si el cafè serà exprés, instantani o fastigosament americà. I és aquí, a la “camera café”, amb els seus ets i uts, i no pas en els aspectes crematístics o en els horaris de treball, on segur que s’hi amaga la trampa d’aquesta extraordinària oferta laboral.

[youtube]RzrzpcYAksQ[/youtube]

S’ha acabat perdre el temps en la feixuga tasca de fer el llit. Uns inventors xilens n’han creat un que es fa sol. Com es pot veure en el vídeo, l’invent consisteix en un jaç dotat d’unes mànegues mitjançant les quals s’injecta aire entre els llençols fins que al cap de dos minuts i mig queden ben posats i a punt per rebre als dormilegues de torn.

L’empresa Next Dream pretén comercialitzar el llit de matrimoni per uns 890.000 pesos (uns 1.110 euros). Tal vegada la idea tindrà èxit però difícilment podran comptar entre els seus clients amb la gent que, com jo, ens conformem en ficar-nos dins el llit pel mateix forat. Res de desfer el jaç. Es posen una mica bé els llençols i demà serà un altre dia.

Tampoc podran comptar amb els aprensius, amb les persones que tenen una por exagerada a la tecnologia i que s’imaginaran despertats a mitjanit per una corrent d’aire que, penetrant per l’anatomia foradada, inflarà inexorablement els seus budells fins a fer surar el dissortat cos per l’habitació com si es tractés d’un humil globus de fira.

Descartats uns i altres, Next Dream, amb l’optimisme propi dels emprenedors, encara hi veu negoci i ja es prepara per omplir les habitacions del món amb llits que es fan sols. Per això, si sentiu esbufecs estranys provinents del pis dels veïns, no us estranyeu ni penseu que, afortunats ells, estan practicant una variant ventosa del Kamasutra. Fiqueu-vos dins el forat del llit de tota la vida, aquella geografia coneguda que us acull amb la màxima estima del món, i deixeu passar la tramuntanada tecnològica. Feu-ho amb tranquil·litat i ben acaronats pels llençols suaus, senzills i mai desvirgats per injeccions de vent.

La polèmica sobre el nou model de finançament ha estat llarga -llarguíssima- i agra, però això no treu que l’inacabable culebrot no pugui ser interpretat amb sentit de l’humor més o menys càustic. En teniu una mostra en aquest recull d’acudits gràfics que he preparat fent un seguiment de la premsa catalana i espanyola. Hi trobareu de tot, incloses algunes vinyetes que traspuen, darrera el somriure maliciós, una dosi no amagada de catalanofòbia.

• Cliqueu aquí per veure el recull

[youtube]Mr_X397GOHg[/youtube]

Sota un cel que meravella
un mantell fet de pinedes
admirada des de sempre
la Costa Brava és sensacional

Finalment la revista Enderrock ha presentat la nova versió de “Costa Brava”, la cançó d’estiu que aquell llunyà 1969 van popularitzar el trio paraguaià Digno García i sus Carios. La peça, ara en català i amb la lletra i el ritme més o menys posats al dia, és interpretada per Garoina XL, un duet format per l’ocasió i que no té previst pujar mai a l’escenari. L’integren la danesa Pia Nielsen i una veu masculina empordanesa amagada sota la clova d’una garoina que el bisbalenc Jaume Pla (Mazoni) jura i perjura que no és la d’ell.

La cançó i el seu videoclip, que venen a ser una mena de divertiment entre friqui i kitsch, són el punt de sortida d’un projecte més ambiciós que s’editarà l’any vinent formant part de la commemoració del centenari de la Costa Brava: un doble CD recopilatori de cançons tradicionals o emblemàtiques d’aquest litoral i de noves peces i versions així com un col·lecció de postals vintage realitzades per artistes de la Costa Brava.

[youtube]Kv-uztSyLEM[/youtube]

Un veterà diari barceloní informava ahir que el nou megafitxatge del Barça, el davanter suec Zlatan Ibrahimovic va anar diumenge des de l’aeroport d’El Prat fins a les oficines del club, on l’estaven esperant “unos cincuenta periodistas y cien personas”.

M’encanta el concepte: periodistes = a no persones

Des d’ara, com a professional de la premsa i, per a tant, no individu de l’espècie humana, deixaré de menjar-me el coco amb les clàssiques preguntes existencials: qui sóc, d’on vinc, cap a on vaig?

Quin descans!

Fa un parell de dies us explicava que dimarts vinent es presenta en un hotel de Platja d’Aro una nova versió de “Costa Brava”, la mítica cançó d’estiu que l’any 1969 van popularitzar Digno García y sus Carios. També deia que seria interpretada a ritme de d’havanera-reggae pel duet Garoina XL i que es tracta d’una iniciativa inclosa en el Centenari de la Costa Brava i promoguda per les revistes Enderrock i BonArt i pel segell discogràfic empordanès BankRobber.

La veritat és que mai havia sentit a parlar de Garoina XL i també m’estranyava que no tinguessin cap plana web. Doncs bé, des d’Enderrock em diuen textualment que es tracta d’un duet de “cartro pedra” que farà la seva única aparició pública dimarts a l’acte de presentació del cd que difondrà la revista musical en el seu número d’agost.

Qui s’amaga darrera la garoina?

De moment en el web d’Enderrock i la seva plana a Facebook mantenen obert l’interrogant i només ofereixen un parell de fotos en les quals el component masculí del duet apareix disfressat de deliciós (i un pel friqui) equinoderm, branca eriçó de mar, garoina, garota, bogamarí o, com diem a Sant Feliu, d’oriç.

Foto: Juan Miguel Morales