Escrits amb els dits

Ara mateix fa de mal dir com acabarà l’amenaça dels senyors de can Ryanair d’envolar-se de l’aeroport de Girona (i del de Reus) per no tornar-hi a aterrar mai més. Si acaba malament, és a dir, si la companyia irlandesa s’estableix a Barcelona de manera exclusiva, els perjudicis econòmics per a tots els negocis que actualment giren a l’entorn de l’aeròdrom situat a la població selvatana de Salitja poden ser considerables. Malgrat tot, el primer decenni del segle XXI a l’àrea de Girona passarà a la història de manera indiscutible com la Dècada Ryanair.
Des que l’any 2002 va aterrar aquesta firma de vols de baix cost, els canvis han estat radicals. A molts nivells. Girona ha passat de tenir un aeroport atrotinat i fantasmagòric a gaudir d’un senyor aeroport que ara pot anar a oferir unes prestacions altament competitives per atreure companyies que ocupin el lloc de Ryanair, si és que finalment queda vacant. Per infraestructura no quedarà. En tots aquests anys l’activitat econòmica en sectors relacionats amb l’activitat aeroportuària s’ha dinamitzat considerablement, especialment els serveis, i de manera molt visible el turisme a la ciutat de Girona. Un dinamisme que ara pot declinar però que no ha de morir necessàriament o almenys si es gestiona bé no ha de morir totalment.
Hi ha, però, un seguit de beneficis de caire més intangible que, aquests sí, perduraran durant molts anys. Ryanair ha canviat totalment la manera de fer vacances de molts ciutadans de Girona i encontorns i els ha alimentat amb una dieta econòmica però de gran qualitat les ganes de veure món. Una generació intergeneracional: no són els nascuts en un determinat moment sinó tots els gironins que hem viscut durant aquesta dècada, la majoria dels quals, sense els vols barats, probablement no hauríem gaudit mai de coses com ara l’espectacular Vasa Museet d’Estocolm, ni contemplat l’esvelt edifici de Calatrava a la ciutat de Malmö. Ni hauríem sortit un matí per fer un vermut amb els amics a la plaça Navona de Roma per ser a casa a l’hora de sopar (un pèl esnob, però cert). Molts tampoc hauríem descobert la magnífica ciutat de Bèrgam (ni Brescia, que és a tocar), ni tindríem notícia del frondós mercat de Torí, ni ens hauríem emocionat contemplant La lamentació sobre el Crist mort de Mantegna a la pinacoteca milanesa de Brera. I encara menys haurien disfrutat de la bona música al Jazzkeller de Frankfurt (qui aniria de vacances a una ciutat tan grisa com és Frankfurt si no fos perquè hi ha un vol de Ryanair a cinc euros i, mira, provarem sort?), ni hauríem descobert la sobrietat urbana de Glasgow, les salines de Marsala o tampoc hauríem sentit parlar el català de l’Alguer, ni anat amb el professor de l’institut a fer la classe sobre la història de Roma a la Roma original, i unes setmanes després repassar el tema de l’impressionisme al parisenc Museu d’Orsay. Amb això no vull dir que els gironins no fóssim viatjats, abans de Ryanair. Com tothom. Ara ho som més. Hi ha una generació per a la qual Europa és els llocs on arriba Ryanair. Això no ens ho traurà ningú.