Escrits amb els dits

A Catalunya gaudim d’un refranyer esponerós i profusament assortit on floreixen adagis tan deliciosos com aquell que diu que cada cosa al seu temps, com les figues a l’agost. Posem-hi temps, o posem-hi temporades. De bolets, de castells, futbolera (de dotze mesos, gairebé), temporada alta, amb minúscules per al turisme i en majúscules si parlem del gran festival teatral de Girona. Fins i tot n’hi ha de taurina, per bé que aquest any és la darrera si no és que els espanyols s’entesten a posar-hi la banya.
Una de les temporades més curioses de totes les temporades que es fan i es desfan és la dels anticel·lulítics. Més o menys viva durant tot l’any, el gran moment d’aquesta branca de la cosmètica corporal comença, setmana amunt, setmana avall, amb l’arribada de la primavera. No sé si us hi heu fixat, però tots els aparadors de les farmàcies estan claferts d’anuncis cridaners, coloristes i seductors que et prometen l’oro i el moro de la reducció adiposa de les àrees geogràfiques femenines més propenses a botir-se per obra i gràcia de l’excés de greixina. Les farmàcies sempre les havia tingut per uns establiments on uns educats senyors i senyores amb pulcríssimes bates blanques et dispensaven medecines i remeis homologats per a tota mena de mals físics. D’uns anys ençà també curen mals estètics, o això diuen. Només cal entrar en una farmàcia i quedar meravellat davant del devessall de potingues miraculoses. Tractaments intensius i extensius contra les acumulacions de lípids, programes «reductors acceleradors en zones resistents a les dietes» o el més clàssic «zones rebels». Ofertes per eliminar la pell de taronja només en set dies, i en vint-i-vuit obtenir una visible reducció de volums que pot arribar, en alguns casos «fins als 2,8 centímetres» Aquest «fins a» és clau. Perquè si acaben sent 2,8 mil·límetres, també entra dins la promesa. D’anticel·lulítics n’hi ha en crema, en gel i fins i tot amb aplicador tipus stick. Un gavadal de fórmules amanides amb la més pretensiosa de les retòriques científiques que porten a afirmar coses com ara que els malucs es poden emmagrir gràcies a la «investigació avançada en nutrició i biologia de la pell», o que l’element clau per fulminar els saxons no és altra cosa que la cafeïna pura 5 per cent, considerat un «activador lipolític». Poca broma.
Molta broma. Perquè a mi em provoca entre molta gràcia i una hilaritat absoluta veure les corrues de senyores i senyoretes esquitxant uns bons calerons (aquests productes resulta que també aprimen un ull de la cara) per poder lluir la mar de desitjables quan arribi el bon temps i calgui omplir les platges de molta gent amb poca roba. No hi ha res pitjor que la vergonya de mostrar el propi cos, fruit sens dubte d’una revolució estètica consumista que només valora l’aspecte físic i la bellesa canònica dissenyada per ments que pensen en ideals que a la realitat només existeixen amb penes i treballs. Dones, esclaves de la modernitat.
–«Qui és ara?»
És la farmacèutica. Responc:
–«Bon dia, voldria un bon tractament capil·lar contra la caiguda del cabell».

(Publicat a Presència el 8 de maig de 2011)