Cul de bòtil

Els propers 7 i 8 d’Abril Menorca té la seva cita anual amb la innovació i l’empresa. Un espai de participació i coneixement que traspassa fronteres en la seva tercera edició en la que hi pendran part algunes de les empreses que han invertit més innovació els últims 20 anys: IBM, Coca-Cola, Amazon-Buy Vip o Desigual vindran fins al recinte firal des Mercadal per explicar en primera persona la seva experiencia. Quan un pensa en la Menorca del sol i platja, de les vacances al sol d’estiu, de l’anunci de l’Estrella Damm, poc es podria imaginar que pugui convertir-se cada any en l’esdeveniment empresarial de les Balears on més de 500 empresaris i emprenedors venen cada any a compartir, a prendre, a fer negocis, perquè no dir-ho. M’agradaria que cliquéssiu aquest video de presentació que vam prepara l’any passat per entendre la filosofia del que hi passa cada any

Tota la informació la podeu trobar a www.innovem.es o bé a través de Facebook i Twitter. No us ho perdeu!

Presentació InnovEm 2010

Fa uns dies que s’ha pres la decisió de no permetre aparcar vehicles a la Plaça de la Constitució de Maó. Diria que, tímidament, s’aposta per un centre peatonal com el que gaudeixen molts pobles i ciutats però que sempre fan recança als comerciants locals “perquè no s’hi podrà arribar amb el cotxe”. La cultura del cotxe està molt extesa entre la població en general i els cinc minuts que obliguen de passeig entre el pàrquing més inmediat i el rovell de l’ou, semblen hores llargues.

M’explicava un amic que la insigne ciutat de Castellar del Vallès tenia un problema endèmic molt semblant a Maó: els dissabtes a la tarda es buidava com un platja en plena tempesta perquè hi havia el costum d’anar a Sabadell per fer les compres a El Corte Inglés. Els botiguers del centre ja ni obrien i els vianants, tampoc hi passejaven. O potser era a l’inrevés? Els vianants no hi passejaven i per tant els botiguers ja ni obrien. Els uns pels altres, ningú s’hi quedava.

L’administració va decidir buscar la solució peatonalitzant el centre i animant amb una excusa o altre els nous carrers peatonals. De passada, hi va fer construïr el mercat municipal com la joia de la corona. En menys de dos anys, la truita es va girar de tal manera que els caps de setmana el centre de Castellar és una festa i la ciutat va tornar a recuperar allò que havia perdut.

Maó és un cas semblant però sense Corte Inglés i el concepte tarda comença a les dues del migdia quan el centre queda sense cap ànima. Ciutadella principalment, s’emporta totes les visites i en conseqüència, tots els doblers. La solució segurament no passa únicament per fer el centre peatonal, entre d’altres coses, perquè pocs menorquins viuen al centre però està clar que si no es fa res i segueix la mateixa tònica del lamentar-se,  acabarem morint de finor.

Avui hem sortit a fer una passejada de diumenge al matí per continuar la descoberta de Menorca i ens hem trobat amb una de les postals d’hivern que generosament et regala la illa aquesta època de l’any. I és que si bé la temporada alta del sol i platja està concentrada al juliol i l’agost, la resta de l’any sembla més aviat oblidada quan realment escapar-se a l’hivern, a la primavera o la tardor, és un plaer pels sentits que no té preu. És precisament ara al gener quan es veuen els primers tons grocs i blancs de flors que pentinen els camps o quan vindrà molt de gust fer una sobrassada amb mel calenta abans de començar a dinar. Sí que es veritat que hi ha menys freqüència de vols però sortir de Barcelona un divendres a la tarda i retornar un diunenge al vespre o un dilluns a primerissima hora, és factible

I és que com diu Mossèn Martí Camps al seu llibre d’iniciació a la història de Menorca, “la nostra illa no té, es veritat, la bellesa esponerosa de les altres Balears. Les clares perspectives de Mallorca, amb les seves altes muntanyes i les seves valls vestides d’ametllers en flor, es veuen de seguida, com al primer cop d’ull admiram el tipicisme d’Eivissa, amb els seus poblets disseminats enmig de pinedes. La bellesa de Menorca és més amagada: cal descobrir-la a poc a poc”.

A vegades em pregunten, i no et resulta petita la illa? Jo penso, comparada amb què? perquè està clar que gran o petit serà fàcil de respondre si tenim un referent. Les seves mides son més generoses que la casa que hem llogat: 47 i escaig quilòmetres de llarg per 19 quilòmetres d’ample i un perímetre de 220 quilòmetres per donar la volta. La superfície total, 701,84 quilòmetres. Això és petit?

Resulta que no soc pas novell com blocaire encara que poc constant, tot s’ha de dir. Al 2007 vaig tenir la meva primera experiència amb “Els viatges d’en Baret” sorgits arràn d’un viatge a la India, territori colonitzat molts anys pels anglesos.

Em comentava el filòleg Jordi Carbonell aquest mes de juliol quan la Maria Coll em va demanar que l’entrevistés per la revista cultural Àmbit, que edita el Consell Insular de Menorca, que la segona meitat del segle XVIII i primera meitat del XIX serà el segle d’or de la literatura menorquina que el mateix Carbonell va anomenar en un article “el període menorquí de la literatura catalana”. Llavors era el moment del teatre d’autors com Leandro Fernandez de Moratín però a l’illa es parlava de Molière, de Racine o del dramaturg venecià Goldoni, i es traduïa, i s’adaptava aquest teatre. Menorca s’obria econòmicament al món, a tot el mediterrani i amb l’obertura econòmica, va venir l’obertura política i cultural.

Els anglesos van respectar molt l’idioma i van permetre que el menorquí continués siguent la llengua literària de la cancelleria. En Jordi Carbonell m’acabava dient “David, totes les dominacions tenen els seus aspectes negatius però quan vaig ser a Anglaterra, hi havia a la meva pensió uns amics indis que em comentaven que de dominació estrangera no en volien cap però si n’havien de tenir una, volien que fos britànica.”

En Jordi Carbonell li van concedir per part del Consell Insular de Menorca, el guardó de la Taula d’Or del Premi Maria Lluisa Serra 2010