El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/nuriapuyuelo
Articles
Comentaris

“Quins mots salvaria?” Amb aquesta pregunta dimarts, diada de Sant Jordi, el diari preguntava a setanta personalitats quina paraula salvarien de la nostra llengua. En compartiria moltes, com ara clepsa, eixavuiro, llepacrestes, badar, tastar, rerevera, tarannà… però ara m’agradaria destacar la que proposava el magistrat Santiago Vidal: ensems, un d’aquells adverbis que han caigut en desús i que gairebé podem considerar un arcaisme. Ensems significa juntament, alhora (“Li va regalar el llibre i la rosa ensems”) i és incorrecte quan va acompanyat de preposició, és a dir, la locució *a l’ensems l’hem d’evitar.
Així com ensems, hi ha altres adverbis de manera que han quedat obsolets o bé restringits al llenguatge literari o culte. Seria el cas de debades (en va, “és debades que insisteixis, no ho reconeixerà”); de tomballons (tomballant), a balquena (en abundància), a gratcient (intencionadament, “m’ho ha fet a gratcient”), de gairell (de costat), en doina (fora de lloc, “en arribar, ho va trobar tot en doina”), a la gatzoneta (el famós en cuclillas castellà), d’ara endavant o en endavant (i no *d’ara en endavant)…
Altres adverbis o locucions, més enllà dels de manera, serien adés (que indica un temps passat o futur molt pròxim al present, per exemple, “adés l’hem vist”), adesiara (sinònim de la locució de tant en tant), àdhuc (fins i tot), de bell antuvi (o d’antuvi, d’entrada), tostemps (sempre), nogensmenys (no obstant això), antany (antigament), aital (tal), baldament (encara que), entre molts altres.
Molts d’aquests adjectius els podem considerar arcaics i tenen un ús molt restringit. Per tant, convé substituir-los per d’altres si el que cerquem és una comunicació planera i propera.

Sabíeu que…
Quan hi ha dos o més adverbis acabats en -ment és preferible repetir l’adverbi amb el sufix, però si es vol suprimir la terminació, s’eliminarà el sufix del segon adverbi i dels successius. Per exemple, direm “parla clarament i pausadament” o bé “parla clarament i pausada”, però no farem servir la construcció “parla clara i pausadament”.