LA GESTIÓ D’INFRAESTRUCTURES (FACILITY MANAGEMENT) : UN EXEMPLE D’OUTSOURCING COL•LABORATIU (I)
25 octubre 2010 per Àlex Barceló
L’externalització de la gestió de les infraestructures com a eina de millora de la competitivitat.
Els temps actuals obliguen a una concentració gairebé exclusiva en la gestió i direcció de les nostres empreses, a ocupar el nostre temps, esforços i recursos a aquelles activitats, habilitats i competències, pròpies de la nostra activitat o negoci. Aquí és on els recursos destinats (humans i econòmics) es tradueixen en un increment de valor del nostre producte, a ser més competitius i millorar les competències essencials del nostre negoci. Hem de centrar la nostra activitat a les empreses a millorar la competitivitat, l’atenció al client i ajustar costos, amb la vista posada a arribar fins a un horitzó desdibuixat, a una distància canviant en funció de moltes variables que no podem controlar i que, per desgràcia de tots, no depenen de nosaltres mateixos.
En la majoria de casos, l’experiència i coneixement del nostre producte o servei, ens dona una visió i informació suficient per valorar fins a quin punt es poden millorar o ajustar els nostres processos productius. Amb això, tenim el criteri per prendre decisions al respecte, que ens permeten iniciar l’aproximació als nostres objectius de costos per adaptar-nos a aquests temps. Podem ajustar temps, costos directes de personal, de matèries primeres, de distribució, comercials i un llarg i divers etcètera en funció del nostre producte o servei.
No obstant, acostuma a quedar un conjunt de costos, alguns directes però la majoria dins dels “indirectes”, que si bé tenen una repercussió dins dels balanços de l’empresa, per no ser els responsables directes de la nostra activitat, tendim a considerar-los com a costos fixes i moltes vegades rígids. Alguns d’aquests, són dels costos d’infraestructura com, consum elèctric, climatització, manteniment de l’edifici i les instal·lacions generals, subministres energètics, legalitzacions tècniques, actualitzacions normatives, oportunitats tecnològiques entre d’altres. Una empresa és capaç de cobrir, amb el mateix rigor que aplica als seus processos propis, l’optimització d’aquests costos? És capaç de planificar-los de la mateixa manera que planifica els costos de producció i ajustar-los amb el mateix criteri expert? En la gran majoria de casos, la resposta és no. Per descomptat, no vol dir que no es vulgui o que no s’hi intervingui, em refereixo, a que sovint la decisió presa amb falta de rigor no preveu o valora les conseqüències amb prou fiabilitat, les quals en el pitjor dels casos ens poden desequilibrar, de forma substancial, aquells costos que si teníem ben acotats.
Us seguiré desgranant en els següents posts les virtuts de l’externalització de la gestió d’infraestructures…