Els flamencs i els valons ja fa més de 400 dies que no tenen govern, i el sol continua sortint cada dia. No només això, Bèlgica, tot i el suposat desgovern, no té ni la meitat de problemes que poden tenir Grècia, Portugal o bé l’Estat Espanyol.
Encara que ho vulguin plantejar com a un cas excepcional, no ho és gaire, cada vegada que hi ha eleccions, quatre o cins mesos abans, els polítics de tots els colors desapareixen dels seus despatxos i no tornen, si és que tornen, fins passades unes setmanes de les votacions. Si per cas hi ha canvi d’amo a la butaca, la sensació de seient buit s’allarga uns mesos més fins que el nou llogater comença a remenar-hi el cul amb comoditat.
Mentrestant l’administració continua funcionant, i potser de manera més eficaç, ja que no hi ha polítics que interfereixin en les tasques diàries amb l’únic objectiu de sortir a la foto per poder repetir de seient més endavant.
Bèlgica és el recordatori que els polítics no són imprescindibles perquè les coses continuin funcionant.