Per activitat laboral i inquietud personal, tinc per costum assistir a nombroses xerrades. N’hi ha de tècniques, de polítiques; et trobes davant grans comunicadors i d’altres mancats totalment d’empatia. Rarament, però, coincideix que un ponent t’enganxi des del primer mot i t’estimuli a pensar i relacionar fins pràcticament notar les activacions entre neurones al llarg i ample de la xarxa. Aquest va ser el cas de Diego Miralles.
En Diego va donar la xerrada plenària al Fòrum Biocat el passat 2 de desembre, sota el títol Garantint un futur brillant per a la indústria biotecnològica. Director del Centre de Recerca West Coast i de Healthcare Innovation de Johnson&Johnson a San Diego, Miralles va recórrer, durant una hora llarga i sense suport gràfic, les realitats i reptes que afronten el sector farmacèutic i biotecnològic internacional i que afrontaran al llarg de les properes dècades.
Desenvolupar un fàrmac avui dia és totalment diferent del què representava en el segle passat: el coneixement que tenim dels mecanismes subjacents a les malalties, l’entorn regulatori que, per disminuir riscos al màxim, ha esdevingut sovint un fre a la innovació, o la saturació de l’espai lliure per actuar a nivell de propietat industrial, redefinieixen constantment les regles del joc. Cal més que mai un ús eficient dels recursos i una aposta per models estructurals flexibles que afavoreixin la innovació.
D’oportunitats i necessitats n’hi ha moltes. La humanitat necessita encara sistemes de diagnòstic més eficients i noves teràpies. Segons Miralles, el coneixement que s’ha generat arreu i l’evolució de les tecnologies, farà dels propers 20 anys l’època daurada de la biologia. Però no hem de perdre de vista l’objectiu últim: donar respostes als pacients.
Les seves recomanacions donarien per sengles articles cadascuna: crear espais que anomena “precompetitius” on puguin teixir-se tota mena d’interaccions público-privades i que permetin disminuir costos i riscos i alhora guanyar flexibilitat; cercar fórmules de reimbursment alineades amb allò que es vol aconseguir, és a dir, pagar per salut del pacient i no per número de proves; utilitzar el capital de manera eficient, fomentant estructures intermèdies (bioincubadores, parcs científics) que permetin compartir recursos…
A les portes d’un nou any i d’un nou govern, se m’acuden moltes propostes i oportunitats per a Catalunya. L’objectiu, com deia Miralles, no ha de ser sobreviure sino thrive, la millor traducció del qual en català és creixer (vigorosament).
Bon Any 2011 a tots
Per cert, podeu accedir a la gravació de la xerrada íntegra al web de Biocat: http://forum.biocat.cat/index.asp?Idioma=CA&opc=44&pag=Imatges_Video
