A finals de desembre la OCDE va publicar el seu informe Science, Technology and Industry Outlook 2010 que conté uns interessant advertiments sobre quines haurien de ser les polítiques públiques en R+D+I si és que volem, de veritat, sortir de la crisi econòmica que estem travessant.
La primera constatació (que no és una idea nova, però que no sempre sembla ser escoltada pels governs) és que aquells països que no han reduït i que, fins i tot, ha augmentat la seva inversió en R+D+I estan obtenint millors resultats en les seves estratègies de lluita contra la crisi que els que no han prioritzat aquest àmbit. I això és especialment notori en els anomenats BRIICS (sigles en anglès de Brasil, Rússia, Índia, Indonèsia, Xina i Sud-Àfrica), alguns dels quals comencen a superar amb escreix la inversió en recerca i innovació de les principals potències de la OCDE. Xina és el cas més paradigmàtic, ja que segons l’esmentat informe la seva inversió en R+D el 2008 va ser igual al 13,1% del total dels països de la OCDE, i segueix creixent, mentre que la inversió de Rússia va ser de 2,2% de la OCDE, igual a la participació de Canadà i Itàlia, respectivament.
Les xifres de l’informe, de 2008, són anteriors als grans programes de lluita contra la crisi que s’han aplicat el 2009 i 2010, però l’informe adverteix que les tendències s’estan mantenint. De fet, la inversió en R+D dins de la OCDE ja va experimentar una contracció entre 2007 i 2008 (de 4% al 3,1% del PIB), i el 2008 també va haver-hi una caiguda en el nombre de patents, per primer cop des del 1995. En aquest context recessiu quant a inversions, països com Alemanya, Àustria, Corea i els Estats Units augmenten la seva inversió en recerca, innovació i educació superior, el que segons l’informe pot suposar un avantatge competitiu en els propers anys, perquè els permetrà comptar amb millors estructures i amb capital humà especialitzat per a valoritzar la recerca i traduir-la en creixement econòmic.
Una altra dada interessant de l’informe és que l’augment de la inversió en R+D dels BRIICS està afavorint el creixement de la recerca verda, és a dir en tots aquells àmbits relacionats amb la conservació del medi ambient, l’alimentació i les energies netes. La recerca en salut humana (el que, centrant-nos en el nostre àmbit, seria la biotecnologia vermella) té també una especial prioritat en les economies emergents. D’una banda, perquè les seves pròpies poblacions són un gran mercat i amb el desenvolupament econòmic estan creixent les demandes d’atenció sanitària que són un gran repte per governs com els d’Índia i Xina; de l’altra banda, perquè en els darrers anys països com Índia, Sud-Àfrica i Brasil han desenvolupat importants sectors farmacèutics basats en la producció de genèrics, que competeixen cada vegada més aferrissadament amb les grans multinacionals del sector (no és estrany, en aquest sentit, que el govern indi s’estigui plantejant establir restriccions a les inversions estrangeres en el sector farma local per no perdre el control d’una indústria que considera clau).
En tot cas, potser el missatge més rellevant de l’informe de la OCDE és que el creixement de les economies no pertanyents a la OCDE suposen tan oportunitats com reptes per als països de la OCDE: a un cantó, nous mercats i noves oportunitats de col·laboració, gent preparada i amb noves idees, però, a l’altre, la urgent necessitat de bastir polítiques públiques que ajudin les empreses dels paisos desenvolupats a adaptar-se a la nova situació i a competir en un marc diferent.
La OCDE considera clau en aquest sentit reforçar les estructures de governança de la R+D afavorint estructures de coordinació transversal entre departaments, vinculant estretament recerca, indústria i educació superior. I, alhora, situa la biotecnologia, la nanotecnologia, les TIC i els nous materials i les tecnologies avançades com a àrees clau de la recerca.
Reforça constatar que la línia empresa per Biocat s’ajusta exactament a aquest model. Ara cal que les inversions en R+D tant del nou Govern català com de l’espanyol segueixin la línia estratègica de creixement que els reptes que enfrontem demanen.
