Travessem el mur

Vaig llegir l’altre dia en un diari digital que Oriol Junqueras, eurodiputat d’ERC i a hores d’ara ja segurament alcalde de Sant Vincenç dels Horts, afirmava que se sentia “astorat” per una informació en què es deia que l’Ajuntament de Tremp continuaria a les mans dels socialistes pel suport que aquest partit obtindria d’un regidor de Reagrupament, cosa que impediria que hi hagués una majoria alternativa de caràcter “sobiranista”.

Vull dir, d’entrada, que no conec suficientment el cas de Tremp i que jo sempre he defensat que, amb un caràcter general, i sobretot nacional, els independentistes no hem de regalar les institucions catalanes a aquells partits que com a mínim no defensin el dret a decidir de la nació catalana. Això no obstant, entenc, perquè n’hi ha un munt d’exemples, que, a l’hora d’establir pactes en l’àmbit municipal, el que més pesa normalment no són les directrius marcades en un aspecte nacional sinó els factors locals: temes urbanístics, mediambientals… i fins i tot els factors personals, la relació entre els partits i els seus dirigents a cada poble i moltes altres coses. A banda d’això, crec que els partits han de respectar, en la immensa majoria dels casos, la sobirania local a l’hora d’establir acords i aliances, perquè generalment sempre són els polítics locals els que més directament saben allò que beneficia el seu municipi.

Per tant, el que fa Junqueras: extrapolar un acord local puntual i elevar-lo a una categoria nacional em sembla un intent barroer de portar l’aigua al seu molí, el d’Esquerra, per intentar demostrar que Reagrupament entra en contradicció amb allò que sempre havia criticat als actuals dirigents d’ERC.

A veure, si en alguns municipis hi ha regidors d’organitzacions independentistes que pacten amb partits no independentistes, i si anitzem això des d’un punt de vista nacional, a mi, evidentment, no m’agradarà; però, repeteixo, pot haver-hi factors locals que expliquin aquests acords, i, encara que potser en algun cas no els expliquin, no es pot comparar això amb l’entreguisme als interessos del PSC que ha protagonitzat la direcció d’ERC els últims anys a Catalunya. No és el mateix que un regidor de RCat doni el poder al PSC en un municipi concret que regalar la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments de les ciutats més importants del país als socialistes, com ha fet ERC, només per afany de poder, càrrecs i sous.

Sorprèn que Oriol Junqueras, la gran esperança del redreçament d’Esquerra en aquest país a hores d’ara, quedi “astorat” per un possible acord puntual d’un regidor reagrupat de Tremp i que el seu grau d’astorament no sigui com a mínim el mateix en relació amb el partit en el qual ara milita, que ha pactat amb els socialistes, amb els enemics del dret a l’autodeterminació de Catalunya, a tot arreu, a gairebé totes les institucions i de manera generalitzada. Pel que sembla, tota aquesta allau de suports republicans al PSC no tan sols no el va deixar “astorat” en el seu dia, sinó que no va ser cap impediment perquè en un moment donat ell passés d’independent a militant d’ERC com a mostra de suport a aquesta formació política.

Sorprèn també que determinats mitjans, arran del cas de Tremp i potser algun altre de puntual, aprofitin l’avinentesa per qüestionar Reagrupament amb tanta mala llet i que, en canvi, es passi per alt, per exemple, que Convergència, amb qui molts d’aquests que ens critiquen diuen que hauríem d’intentar pactar per fer fronts “sobiranistes” estigui arribant a acords amb el PP a tants llocs (ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Parlament…), a menys que algú consideri que els populars poden també formar part d’aquest front “sobiranista”…

En fi, demanaria modestament a Oriol Junqueras que afluixi una mica en les seves crítiques als altres i que miri més cap a casa seva, que prou feina hi té a fer. I que s’ho agafi com una crítica constructiva, ja que si la disjuntiva dels militants d’ERC ha de ser la de triar entre l’“esquerra nacional” de Ridao, supeditada absolutament als interessos del PSC i de l’esquerra espanyola, o el redreçament independentista d’ERC que representa el mateix Junqueras, no hi ha color. Els que apostem per la unitat d’acció independentista esperem que se’n surti.

Carles Bonaventura i Cabanes

Reagrupament Independentista

(Publicat a Somnotícia, 10-VI-2011)