Travessem el mur

Tot sovint, els que militem en alguna de les diverses forces independentistes d’aquest país denunciem el doble joc que sol fer CiU en la qüestió sobiranista. Fa pocs dies en vam tenir un altre exemple. El passat 21 de febrer, el ple de la Diputació de Girona va votar per majoria simple adherir-se a l’Associació de Municipis per la Independència. Malgrat que no hi va haver cap vot en contra, aquesta adhesió finalment no podrà tirar endavant, ja que perquè fos possible es necessitava que la proposta fos aprovada per majoria absoluta i el nombre de vots favorables no va ser suficient: 12 diputats hi van votar a favor –7 de CiU i 5 d’Esquerra– i 15 es van abstenir –8 de CiU i 7 del PSC–.

Amb tots els respectes per la bona gent que milita o que vota Convergència i Unió i que es considera independentista, jo crec que és extremadament greu que, quan el futur de Catalunya està en joc, quan l’espanyolisme més desacomplexat i descarat ens ataca per tots els fronts, el paper de Convergència i Unió sigui, en alguns casos, en massa casos, el de frenar el procés independentista al nostre país en moltes de les institucions en què aquesta federació és present, ja sigui a través dels seus pactes amb el PP o inhibint-se en votacions determinants, com ha estat el cas de la Diputació de Girona abans citat.

El dia 12 de febrer, l’Assemblea Nacional Catalana omplia l’Auditori de Girona en el multitudinari acte de presentació de les seves assemblees territorials a les comarques gironines, més de 1.600 persones hi van ser presents i van poder escoltar un discurs de l’alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, de CiU, a favor de la independència de la nostra nació, unes paraules de les quals gairebé tots els mitjans de comunicació es van fer ressò. Doncs bé, tot i això, quan arriba el moment de defensar aquestes posicions a les institucions, constatem que massa vegades a Convergència i Unió li tremolen les cames.

És veritat que l’Ajuntament de Girona sí que es va adherir a l’AMI amb el vot a favor, finalment, dels 10 regidors de CiU, fins i tot dels d’Unió, que primer s’havien abstingut, però també és veritat que aquesta mateixa CiU va votar, al costat del PP, l’endemà de l’acte de l’Auditori de l’ANC, en contra que Girona es declarés municipi moralment exclòs de la Constitució Espanyola. Una de freda i una de calenta, malauradament CiU ja ens hi té acostumats…

Jo, com a associat a Reagrupament, subscric el que tantes vegades ha dit el nostre president, Joan Carretero: quan els ciutadans de Catalunya que volen la independència de la nostra nació voten opcions polítiques que no són explícitament independentistes, com ara CiU, passa el que acaba de passar a la Diputació de Girona: per culpa de Convergència i Unió, aquesta institució no formarà part de l’Associació de Municipis per la Independència. I mireu que hauria costat poc que en fos membre, només haurien fet falta un parell de vots més dels convergents. Francament lamentable, francament impresentable.

Hi insisteixo. És trist però ens torna a passar. Tornem a topar amb els eterns dubtes de CiU. Quan del que es tracta és de participar en les consultes sobre la independència, d’omplir auditoris, de llançar quatre crits i de sortir a la foto amb la bandera independentista de fons, els càrrecs electes i dirigents convergents es mobilitzen en gran nombre. Els surt barat. Ara bé, quan el que cal és defensar la independència de la nostra nació a les institucions, allà on fins i tot tenen majoria, massa sovint miren cap a un altre costat, donen llibertat de vot o diuen que no toca…

Com he dit, hi ha independentistes de molt bona fe que continuen votant CiU a les eleccions, però cal que d’una vegada per totes els caigui la bena dels ulls, cal que tinguin clar que, si del que es tracta és de fer avançar l’independentisme també des de les institucions, és necessari que a l’hora de votar ho fem per formacions independentistes i no pas per partits que s’aprofiten de l’independentisme electoralment però que després, a l’hora de la veritat ja els va bé el marc espanyol i consideren la lluita per un estat propi una qüestió absolutament secundària. Aprendrem la lliçó?

(Publicat a Somnotícia.cat, 26-II-2012)