El futur estat català i la UE
25 maig 2012
L’1 d’abril, un grup de ciutadans residents en set països de la Unió Europea, amb el suport de Reagrupament, van presentar una iniciativa ciutadana europea (ICE) amb l’objectiu que el futur estat català pugui ser membre de la UE, si els catalans ho volen. Es tracta d’una proposta que, si és acceptada, haurà de tenir el suport d’un milió de signatures, i en què es demana a la CE que estableixi la legislació de l’acte de reconeixement de la successió com a membre de la UE d’un nou territori que se segregui d’un estat que ja en formi part.
El 10 de maig, Joan Carretero va presentar al Col·legi de Periodistes de Girona la iniciativa, amb la qual es vol garantir la sobirania dels ciutadans en els processos de secessió a l’interior del territori dels estats de la UE. Fins ara, els ajuntaments de Vic, Girona i Olot ja han donat suport a la proposta. Dilluns aquesta ICE arriba al ple de Banyoles; dijous, al de Flaçà i aixà aquest suport es pot anar estenent com una taca d’oli, sobretot si la CE l’aprova.
Crec que es tracta d’una proposta molt oportuna. Malgrat que diversos tractats europeus deixen força clar que uns ciutadans que ja tenen la condició de ciutadans de la UE no poden perdre-la pel fet que el territori en què resideixen s’independitzi d’un estat ja membre, i que el nou estat té dret a subrogar-se als acords, tractats i convenis que havia signat l’antic estat al qual pertanyia, queden encara punts foscos per resoldre. Uns punts foscos que, sens dubte, Espanya voldrà aprofitar quan arribi el moment de la secessió de Catalunya, un moment que els espanyols veuen cada cop més a prop.
Si us hi fixeu, el discurs d’alguns dirigents del PP i el PSC-PSOE ha experimentat un canvi substancial. Fins fa poc intentaven desprestigiar l’independentisme dient que era una opció minorità ria, radicalitzada, que una majoria de la societat catalana mai no acceptaria. Ara, en canvi, centren els esforços a dir que Espanya vetaria que una Catalunya independent continués formant part de la Unió Europea, cosa que, segons ells, comportaria greus problemes a l’economia catalana, sobretot a les seves exportacions a països de la UE.
Aquesta és la nova estratègia de l’espanyolisme: atemorir els catalans, sobretot els sectors empresarials i econòmics del paÃs, que en gran part són cada vegada més partidaris de la independència de la nostra nació i de la creació del futur estat català .
(Publicat a El Punt Avui, 26-05-2012)