Travessem el mur

En l’apartat de precs i preguntes del ple de l’Ajuntament de Girona del 17 de setembre em vaig adreçar a l’alcalde, Carles Puigdemont, per demanar-li, arran de l’embranzida que el moviment independentista ha agafat d’ençà de la multitudinària manifestació de la Diada, tres gestos significatius, simbòlics, que crec que en aquests moments són importants. Primer, i arran d’una proposta que Esquerra Republicana de Catalunya va adreçar als regidors de Reagrupament i la CUP, vaig reclamar al senyor Puigdemont, tal com s’ha fet en altres municipis i arran de l’adhesió de la nostra ciutat a l’Associació de Municipis per la Independència, que es col·loquessin uns rètols a les entrades i sortides de la població, perquè tothom tingués coneixement d’aquesta adhesió. Girona no és un municipi menor i, per tant, que la gent que ens visita sàpiga que és membre actiu de l’AMI és un fet significatiu.
En segon lloc, i després de felicitar l’equip de govern pel fet que puntualment l’estelada onegi al capdamunt del Museu d’Història de Girona, vaig intentar convèncer l’alcalde que, en un moment tan determinant com l’actual, aquest símbol de la nostra llibertat nacional no pot aparèixer només en moments concrets i tornar al calaix al cap de pocs dies. Ara és l’hora de ser valents i de demostrar que la màxima institució de la ciutat està al costat dels centenars de veïns del municipi que, conscients del moment històric que vivim, mantenen les senyeres i estelades als balcons i finestres de les seves llars, en senyal de suport al procés independentista. Crec que l’Ajuntament no els ha de deixar sols i que ha de penjar de manera permanent i fins al dia de la independència una gran estelada en un lloc ben visible de la ciutat; si pot ser, a la mateixa casa de la vila.
Finalment, vaig fer al senyor alcalde un tercer prec, també en la línia del que s’està fent en alguns municipis. En aquest sentit, li vaig dir que, tenint en compte la confrontació amb l’Estat espanyol que hi ha a hores d’ara, i que a mesura que avanci el procés anirà a més, em semblava un acte de vassallatge i de submissió mantenir determinats noms en alguns espais de la ciutat. Concretament, vaig proposar el canvi de denominació de les places d’Espanya i de la Constitució, i que s’obrís un procés participatiu per trobar, a partir de les propostes de la ciutadania, uns noms alternatius a aquestes cèntriques places. És a dir, un cop alliberats del jou espanyol, no hi hauria d’haver cap problema perquè a la ciutat de Girona, igual com passa en altres capitals europees, hi hagués una plaça d’Espanya; al cap i a la fi, la nostra aspiració és arribar a ser bons veïns amb aquells que ara ens neguen el pa i la sal; però, ara, la retirada dels noms “Espanya” i “Constitució” del paisatge urbà gironí seria un bon gest per demostrar que l’Ajuntament de Girona s’identifica amb el procés independentista del poble català.
La resposta del senyor Puigdemont entenc que no va estar a l’altura del que d’ell esperem molts independentistes. Es va limitar a dir que tot el que li demanàvem era de caire simbòlic i que ara ja estàvem en una fase en què “els símbols i els gestos han passat a un segon terme”. Doncs bé, celebro més que ningú que ho vegi tan clar. De tota manera, espero que els fets que hem anat veient aquests dies es mantinguin i arribin al seu objectiu final: l’estat propi, i que el president del nostre país no defalleixi; mentrestant, només voldria recordar al senyor Puigdemont que els símbols en aquest procés són molt importants, perquè al darrere dels símbols hi ha idees, hi ha persones, hi ha nacions, hi ha, en definitiva, un poble que, com va demostrar l’Onze de Setembre, està decidit a fer els passos que calgui per guanyar la seva llibertat, un poble que exigeix que les institucions que el representen estiguin al seu costat. Senyor Puigdemont, senyors de CiU, no tingueu la temptació d’abaratir el nostre somni.

(Publicat a El Punt Avui, 1-x-2012)