Travessem el mur

En el pròxim ple tindrem una bona ocasió per plantar cara a aquesta Espanya totalitària

En un moment de l’últim ple de l’Ajuntament de Girona, concretament en el punt que feia referència a la retirada del títol de fills adoptius i predilectes de la ciutat a Primo de Rivera i Barrera Luyano, l’alcalde, Carles Puigdemont, va dir que amb decisions com aquestes s’aconseguia treure determinades distincions que havia atorgat la nostra ciutat a personatges indesitjables en moments de la nostra història caracteritzats per una total manca de llibertats. Jo li vaig respondre que hi estava d’acord, que gestos com aquests són molt necessaris, però hi vaig afegir que no del tot suficients, ja que aquell model d’Espanya totalitària continua avui plenament vigent en força sectors de la població espanyola; és a dir, sota una pàtina més o menys democràtica, l’Espanya anticatalana continua activa i no ha estat superada per la història. Vaig concloure afirmant que les institucions catalanes estan obligades a fer-hi front en el camí de la nostra nació cap a la plena sobirania.
En el pròxim ple tindrem una bona ocasió per plantar cara a aquesta Espanya totalitària de la qual estem parlant. M’explicaré. El divendres anterior a l’última sessió plenària vam tenir coneixement que la delegada del govern de l’Estat a Catalunya, la senyora María de los Llanos de Luna, havia presentat un recurs contenciós administratiu contra l’acord del ple municipal del desembre passat, que va aprovar la moció presentada pel grup municipal de la CUP i les formacions Reagrupament i ERC per declarar Girona territori català lliure, una moció que va ser aprovada per majoria absoluta.
La mateixa delegada ja havia portat als tribunals amb una intencionalitat clarament política –com va refermar la sentència– l’Ajuntament de Girona –i el de Figueres– per haver llogat dos trens amb l’objectiu de facilitar el trasllat a Barcelona d’un bon nombre de gironins i gironines perquè poguessin assistir a la històrica manifestació de l’Onze de Setembre del 2012. És la mateixa delegada que també ha actuat judicialment contra altres consistoris catalans per haver aprovat mocions a favor dels drets de la nació catalana, dels símbols propis, del dret a decidir i altres qüestions similars.
És a dir, parlem d’un personatge que mai ha fet cap pas per interessar-se pels problemes que afecten els catalans i les catalanes i col·laborar a trobar-hi solucions, com per exemple les problemàtiques derivades de l’escassa inversió de l’Estat a Catalunya, la situació de les nostres carreteres, trens, ports, aeroports…, les conseqüències generades per un sistema de finançament que castiga l’economia catalana, les situacions dramàtiques que la crisi i l’atur generen en la nostra societat, etc.
La senyora De Luna, just en el moment de prendre possessió del seu càrrec, ja va anunciar que els seus objectius prioritaris serien: fer més visibles al nostre país els cossos i forces de seguretat de l’Estat (Policía Nacional i Guàrdia Civil), obligar les institucions catalanes a penjar la bandera espanyola i vetllar per la presència de la llengua castellana a les escoles. És a dir, tres qüestions totalment identitàries; res a veure amb tot allò que preocupa els ciutadans en uns moments crítics com els actuals.
Per resumir-ho, des que va ser nomenada, la delegada del govern de l’Estat ha actuat més com la virreina d’una colònia que no pas com una persona amb una responsabilitat pública que podia ajudar els ciutadans de Catalunya en tot allò que fos de la seva competència.
En conclusió, en el ple de dilluns a l’Ajuntament de Girona, el grup de la CUP+RCat presentarà una moció perquè la senyora De Luna sigui declarada persona non grata a la nostra ciutat, i ho farem també perquè estem convençuts que en aquest moment històric el poble català no necessita ningú que el tuteli, que li negui drets fonamentals i que judicialitzi constantment la política catalana amb una total absència de voluntat de diàleg i acord.

(Publicat a El Punt Avui, 8-III-2013)