Travessem el mur

“Avui els ajuntaments no es poden dedicar només a l’estricta gestió local dels serveis”

“La delegada del govern espanyol, aficionada a homenatjar excombatents de la División Azul, ha tornat a ser derrotada a Girona perquè la seva denúncia contra l’Ajuntament ha estat desestimada”

Fa pocs dies teníem coneixement que el jutjat havia desestimat el recurs presentat per l’Estat contra l’Ajuntament de Girona per haver-se declarat, en el ple del desembre de l’any passat, “territori català lliure i sobirà”, amb els vots a favor dels grups de la CUP+RCat –que vam ser els que vam presentar la moció, juntament amb ERC–, CiU i ICV-EUiA; el PP hi va votar en contra i el PSC es va abstenir. En total, 15 vots a favor, 3 en contra i 7 abstencions.

La reacció de l’Estat va ser gairebé immediata, i la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, va portar la declaració als tribunals, tal com ja havia fet amb altres municipis que havien aprovat mocions similars. Al final, però, la resposta judicial ha estat la mateixa que en els casos de Celrà i Cassà de la Selva, entre d’altres: el recurs de De Luna ha estat desestimat. La delegada aficionada a homenatjar excombatents de la División Azul ha tornat a ser derrotada a Girona. En la resolució s’afirma que l’acord aprovat pel consistori gironí no té conseqüències jurídiques, perquè, segons s’hi diu, és una declaració de caràcter polític. En aquest sentit, s’estimen els motius defensats per l’advocat de l’Ajuntament per demanar que no s’acceptessin els arguments de l’Estat. Per tant, el jutge rebutja el recurs de De Luna. Aquesta victòria referma, tal com es va veient, que l’àmbit municipal s’ha convertit en un dels fronts més importants del procés cap a l’estat propi. Aquest fet es constata, per exemple, en les més de 700 adhesions que a hores d’ara té l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), entre ajuntaments, consells comarcals i diputacions, o en el creixement que han experimentat en els últims anys les CUP, unes candidatures que van néixer per treballar des dels municipis per la llibertat nacional i social dels Països Catalans, i que avui s’han estès arreu del territori català i han assolit representació al Parlament.

Es confirma, també, el que des de Reagrupament hem dit sempre: mentre la nostra nació no sigui un país normal, amb estat propi, els ajuntaments no es poden dedicar només a l’estricta gestió local dels serveis dins del que marquen les seves competències; al contrari, s’espera dels consistoris, dels càrrecs locals, alcaldes i regidors, un plus de compromís nacional. I això alguns ho pensem continuar defensant, malgrat que de tant en tant ens toqui aguantar els exabruptes d’aquells, i aquelles, que voldrien que Catalunya continués sent pels segles dels segles una nació presonera d’Espanya; com per exemple quan en el ple del mes d’abril passat la portaveu popular a l’Ajuntament de Girona, Concepció Veray, em va dir que era “el regidor més intolerant del consistori”, que el millor que podia fer era “dimitir”, que Reagrupament “tenia un problema amb mi”, que les mocions que presentava eren una “absoluta pèrdua de temps” i que ella ja en tenia “la pipa plena”. O quan des del PSC se’ns ha repetit insistentment, en un bon nombre de sessions plenàries, que l’Ajuntament gironí només s’hauria de dedicar a allò que correspon al seu marc competencial i deixar de perdre el temps en discussions de caràcter nacional; jo hi afegiria, “mocions que incomoden els socialistes catalans perquè posen en evidència les seves febleses”. Al final, però, el temps posa cadascú al seu lloc, i avui toca triar: o Catalunya o Espanya, ja no és temps d’ambigüitats, i qui no triï serà castigat a les urnes, com ja està passant. O a favor del procés cap a l’estat propi o amb l’Espanya de Llanos de Luna, perquè no n’hi ha cap altra.

Publicat a El Punt Avui (24-05-2013)

“Els membres dels grups de CiU, el PSC i el PP, que van votar en contra de la moció, ens miraven amb cert menyspreu i escepticisme, com si tot el que denunciàvem a la moció fos fals i ens ho haguéssim inventat per a l’ocasió”

En el ple del mes d’abril de l’Ajuntament de Girona, quan es debatia la moció presentada pel grup de la CUP+RCat perquè es deixés de reconèixer el títol de príncep de Girona a Felip de Borbó i perquè es reconvertís la fundació que porta aquest nom, el portaveu de CiU ens va dir que en el text es feien acusacions molt greus i que, si teníem constància de la seva certesa, que acudíssim als tribunals. El portaveu del grup convergent es referia a la coincidència que denunciàvem entre un bon nombre dels patrons de la FPdGi i les empreses que van fer generoses donacions a l’Instituto Nóos d’Iñaki Urdangarin. No ens ho van dir directament, però els membres dels grups de CiU, el PSC i el PP, que van votar en contra de la moció, ens miraven amb cert menyspreu i escepticisme, com si tot el que denunciàvem a la moció fos fals i ens ho haguéssim inventat per a l’ocasió.

Doncs bé, fa uns dies, els diputats de la CUP al Parlament David Fernàndez i Quim Arrufat denunciaven públicament que en el sumari que està ara en mans dels tribunals sobre el cas de la trama corrupta de l’Instituto Nóos es confirmava que concretament un 33% dels patrons de la Fundació Príncep de Girona coincidien amb els donants de l’Instituto Nóos. Per tant, quan ho vam dir en el ple del mes d’abril no ens ho havíem tret de la butxaca, ni tampoc cal que portem el tema al jutjat, com ens va etzibar el portaveu de CiU, perquè en el cas contra Iñaki Urdangarin aquest “tema” ja hi surt. El que sí que és greu és la inhibició de l’Ajuntament de Girona en aquesta qüestió i que mantingui les seves excel·lents relacions amb una fundació que, com vam denunciar, està sota sospita.

No és un tema nou, ja que en el ple de juliol de l’any passat ja vam portar aquesta mateixa denúncia al ple. Hi vam dir, concretament, les quantitats que havien aportat alguns dels patrons de la FPdGi a l’Instituto Nóos, per exemple: Telefónica, 703.852 euros a través del seu president, César Alierta; Abertis, 116.000 euros en la persona de Salvador Alemany; Repsol, 237.800 euros via Antoni Brufau; Gas Natural, 41.760, euros amb Salvador Gabarró; el BBVA, 502.021 euros a través del seu president, Francisco González; Bodegas Torres, amb 41.760 euros via Miguel A. Torres, o Freixenet, 20.880 euros en la persona de Josep Ferrer.

Ara sabem que en el sumari també apareixen empreses i grups catalans que, per quedar bé amb la monarquia, van fer substancioses donacions a l’Instituto Nóos, tal com publica el digital Directe. cat: Mútua Intercomarcal (232.000 euros), Fundació Esade (122.528), Fundació Abertis (116.000), Ajuntament de Mataró (86.351), Generalitat de Catalunya, en l’època del tripartit (75.425), Consell de Col·legis d’Infermeria de Catalunya (75.400), Joieria Tous (69.020) o Valero Rivera Asesoramiento Deportivo SL (53.360).

Però la llista és encara més llarga: Fundació Privada Bioregió de Catalunya (48.180), Abacus Sociedad Cooperativa Catalana Limitada (28.679), Johan Cruyff Academics International SL (23.336), Fundació Privada Joventut, de la Penya (17.400), Agency Sports & Entertainment SA, una empresa presidida per Gabriel Masforroll, exdirectiu del FC Barcelona (17.383). I la rúbrica final: l’Ajuntament de Barcelona (11.999 euros), la Diputació de Barcelona (11.600); és a dir, diners públics; Digec SA, l’Enciclopèdia Catalana, (10.457); la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (6.960), o Tallers per a persones amb discapacitat psíquica de Catalunya (5.900).

Segurament en un futur encara tindrem més sorpreses. Ara, però, tan sols vull aprofitar per dir que des dels ajuntaments es pot fer molta feina per denunciar els tractes de favor de què es beneficia la monarquia i també felicitar els ajuntaments de Montblanc i Balaguer, que han aprovat en ple demanar a Felip de Borbó que renunciï als títols que duen el nom dels seus municipis i, així mateix, lamentar profundament que el de Girona no hagi fet el mateix. Per cert, el 26 i 27 de juny, en aquesta ciutat es tornarà a celebrar una nova edició del Fòrum Impulsa per a més lluïment de l’hereu de la corona espanyola a les nostres terres, que estarà segurament ben acomboiat per totes les autoritats i llepaculs de la zona. A nosaltres, als regidors de la CUP i RCat de la ciutat, l’any passat no ens hi van deixar entrar, una simple anècdota, segons alguns; un atemptat a la democràcia, segons nosaltres.

Publicat a “La Veu” (abril 2013)

http://www.reagrupament.cat/opinio/ajuntaments_i_titols_monarquics