Otegi ‘askatu’!
6 octubre 2011
En tot procés de pau en països on hi ha hagut conflictes armats les dues parts han de cedir en alguna cosa. L’objectiu final s’ho val: que no hi hagi més morts, que la gent que ha estat represaliada pugui tornar a casa i viure amb normalitat, que les persones amenaçades puguin sortir al carrer sense por… Per assolir aquesta fita, hi ha, però, un pas previ: les dues parts s’han de reconèixer com a interlocutores i fixar unes condicions mÃnimes que deixin pas al procés negociador.
A l’Estat espanyol, en relació amb el conflicte basc, això no passa. Hi ha una part, el moviment d’alliberament nacional basc, que ha fet les passes que havia de fer: apostar per la via polÃtica, declarar una treva que pot ser definitiva i que no té marxa enrere, aturar els episodis de lluita al carrer… De l’altra part, Espanya, no en tenim notÃcies. O sà que en tenim, però malauradament van en la direcció contrà ria a la desitjada: il·legalitzacions, detencions, condemnes, repressió… sembla que l’Estat espanyol estigui fent tot el possible perquè els partidaris que ETA torni a la lluita armada imposin les seves tesis i per desautoritzar aquells que aposten per la via democrà tica i pacÃfica.
Algú es pot imaginar que, en ple procés de negociació irlandès, la Gran Bretanya hagués empresonat els mà xims lÃders del Sinn Féin, Gerry Adams i Martin McGuinness? I que judici rere judici els tribunals brità nics els haguessin imposat anys i anys de presó? O que a Sud-à frica els dirigents de l’apartheid haguessin fet el mateix amb Desmond Tutu i els lÃders del Congrés Nacional Africà ? Algú pot pensar ni tan sols remotament en un acte d’inconsciència tan gran? Doncs això és el que fa Espanya amb Arnaldo Otegi i els altres lÃders de l’esquerra abertzale.
Queda clar: la Gran Bretanya no és Espanya. Allà , tot i les dificultats, el marc juridicopolÃtic va treballar per la pau; aquÃ, en canvi, els poders de l’Estat, hereus directes del franquisme, hi treballen en contra.
No obstant això, els resultats de les últimes eleccions al PaÃs Basc van ser clars: Bildu les va guanyar en nombre de cà rrecs electes i va quedar segona en nombre de vots; a Guipúscoa van arrasar. En conseqüència, podem arribar a la conclusió que la immensa majoria de la societat basca està al costat d’aquells que aposten per deixar les armes i per lluitar per les seves idees per les vies democrà tiques. Algunes enquestes comencen a donar uns resultats espectaculars per a Bildu en les eleccions espanyoles. És a dir, qui té més por de la pau és Espanya. A Espanya ja li va bé un escenari de violència; amb els tribunals, la Guà rdia Civil, la llei antiterrorista i la tortura a la mà sempre se’n surten, però quan manen les urnes tenen les de perdre.
El temps va, però, en contra seu; passarà més o menys temps, però el PaÃs Basc se’n sortirà , l’esquerra abertzale se’n sortirà i un Otegi, que ara podria passar uns anys a la presó, passarà a la història com una de les persones determinants en aquest procés de pau. Otegi askatu!Â
Regidor de Reagrupament Independentista al grup de la CUP de l’Ajuntament de Girona.
(Publicat a El Punt Avui, 7-IX-2011)