Travessem el mur

Finalment, sembla que la coalició de l’esquerra abertzale, Bildu, podrà presentar-se a les pròximes eleccions a Euskadi i Navarra. Ha costat molt i al final la decisió ha arribat al Tribunal Constitucional espanyol, i s’ha pres per un sol vot de diferència. Té la seva lògica, a Espanya tot el que tingui a veure amb la democràcia costa molt. L’Estat espanyol ve del totalitarisme, i, com aquell qui diu, fa quatre dies que ha arribat a això que ells anomenen estat de dret, i encara de molt baixa qualitat. A qualsevol país del món, que una organització armada decidís posar fi a la seva actuació violenta i apostar per la via política seria ben rebut, i el govern d’aquest país faria tot el possible per facilitar les sortides democràtiques als que abans brandaven les armes. Aquí, en canvi, el govern espanyol i l’oposició fan tot el contrari: intentar posar tots els obstacles legals i judicials per impedir que els que aposten per la pau se’n surtin i que els partidaris de la violència s’imposin.

Un altre exemple, després de l’aclaparador resultat del Partit Nacional Escocès (SNP) en les eleccions escoceses i de l’anunci del seu líder, Alex Salmond, que en els propers cinc anys Escòcia celebrarà un referèndum d’autodeterminació, el govern britànic –on ara manen els conservadors i els liberaldemòcrates– ja ha anunciat que respectarà la celebració i el resultat d’aquesta consulta, tot i que, quan es faci, els partits que l’integren faran campanya en contra de la independència. Us imagineu un govern espanyol, ja sigui dels popupars o dels socialistes, dient el mateix a Madrid davant l’anunci que Catalunya vol fer un referèndum per decidir el seu futur l’any 2014? Doncs aquesta és la diferència entre un estat democràtic i un de totalitari que ha basat la seva unitat no pas en l’acord sinó en la violència, la tortura i la mort.

Però tornem a Bildu. Amb els desesperats intents d’il·legalitzar questa coalició, com abans van fer amb el partit Sortu, l’Estat espanyol ha tornat a demostrar que prefereix un escenari de violència abans que un altre de pau. Espanya s’estima més intentar guanyar a cop d’il·legalitzacions, de detencions i de privacions de llibertat, encara que això li suposi assumir algun atemptat de tant en tant, que no pas entrar en la confrontació de les idees en un escenari de pau, en el qual el dret a decidir sempre estarà per sobre del dret a no decidir. A Espanya sempre li anirà millor la continuïtat de la violència d’ETA per així poder criminalitzar tot el moviment d’alliberament nacional basc, ja que els espanyols saben que, si s’acava la violència, s’acaba la serva coartada per poder combatre, per poder negar l’exercici de l’autodeterminació dels pobles.

Espanya, com ja he dit abans, no és un estat de tradició democràtica i ha basat sempre el seu imperi en la raó de la força, en el genocidi, en l’eliminació dels drets dels altres, de la llengua dels altres, de la història dels altres. A Espanya ara gairebé ja no li queden colònies i no vol que els pocs colonitzats que li quedem fem el pas cap a la llibertat, perquè Espanya, sense bascos, catalans, gallecs… ja no és res. No és res políticament, no és res econòmicament, no és res esportivament… I ells ho saben, ho saben millor que nosaltres.

Som diferents, i mireu si ho som que, gairebé coincidint en el temps, quan el Tribunal Suprem espanyol, barroerament, va voler negar el dret dels independentistes bascos –uns independentistes que han fet una decidida aposta per la pau i la democràcia que no té marxa enrere– a acudir a les urnes el proper 22-M, a Catalunya, el passat 7 de maig, el Moviment per la Independència celebrava la Conferència Nacional per l’Estat Propi amb una participació multitudinària, una conferència que ha de desembocar, aquesta tardor, en l’Assemblea Nacional Catalana, una assemblea que té un objectiu tan democràtic com és el de la celebració d’un referèndum d’autodeterminació en l’horitzó del 2014. És a dir, pràcticament el mateix dia que els espanyols apostaven per l’autoritarisme, per la negació de la democràcia, per impedir que uns ciutadans d’Euskal Herria portessin les seves propostes als col·legis electorals, els catalans fèiem tot el contrari, feiem un pas endavant a favor de la llibertat, de la democràcia i del dret a decidir.

Sigui com sigui, al final les paperetes de Bildu estaran a disposició dels ciutadans bascos. És un triomf dels independentistes, però és sobretot un triomf de la llibertat i de la democràcia i és una altra derrota d’Espanya i dels enemics de les llibertats dels pobles.

Carles Bonaventura
Reagrupament Independentista

(Publicat a Somnotícia, 11-V-2011)