Escrits amb els dits

En temps de crisi la gent desperta, en comptes d’ensorrar-se en la depressió, sempre intenta esprémer al màxim les seves capacitats. De vegades les espremen literalment: es veu que des que l’economia va de mal borràs els bancs de semen i d’òvuls han detectat un increment del nombre de donants. La cosa té una explicació força senzilla: està ben pagat, especialment en el cas d’elles, que cobren entre 900 i 1.000 euros per aportació. En el cas dels homes, que només hi posen l’adob, el preu de la dosi es paga a 40 euros, o sigui que segurament no és tan rendible més enllà del simple plaer que dóna, que dóna contribuir a la ciència, vull dir. El que pot acabar passant, però, és que un increment de l’oferta faci abaixar els preus, un descens que es podria veure agreujat amb la combinació dels efectes de la crisi sobre la demanda de tractaments de fertilitat, que no són pas precisament barats. Mentrestant, però, aquest cas ens demostra un cop més que, com diria Darwin, en aquest món qui té més possibilitats de sortir-se’n sempre és el més trempat. (Publicat a El Punt el 13 de febrer de 2009)