Escrits amb els dits

El nou Coulant de Michel Brass

Aquell refrany que diu que amb les coses de menjar no s’hi juga ha quedat literalment desterrat de la galàxia de les estrelles Michelin. El Fòrum Gastronòmic de Girona ha evidenciat que en la nostra societat l’acte de menjar ha passat de ser una necessitat bàsica a convertir-se en una sublimació de l’acte d’alimentar-se que es pot practicar fins i tot sense tenir gana. Hem de sentir-nos orgullosos d’haver assolit, tot i les crisis, un nivell de benestar tan consolidat que ens permet continuar jugant amb els aliments per pur plaer. Hem de mostrar-nos satisfets que les primeres espases d’aquest planeta gastronòmic siguin de casa, perquè ens fan pujar l’autoestima i aporten promoció i divises, i ja se sap que, en sentit figurat, el refrany que diu que amb les coses de menjar no s’hi juga és perfectament vigent. Malgrat tot, el Fòrum m’ha deixat un cert mal d’estómac: en un món globalitzat com aquest alguna cosa falla si pensem que dimecres passat al món morien unes cent persones de fam en el mateix temps que el senyor Michel Bras tardava a fer el seu nou coulant. Que, per postres, va acabar a les escombraries.