Escrits amb els dits

Les declaracions de Thierry Henry en un diari espanyol que s’edita a Barcelona, en què assegura que Catalunya no és Espanya, faran bullir l’olla tant de l’independentisme mitòman, que ja té un nou sant per venerar, com de l’anticatalanisme, que disposa d’un nou candidat per cremar a la seva foguera mediàtica. El més fotut del cas, però, no és pas tot l’enrenou visceral que puguin generar aquestes declaracions, sinó que un senyor que ve de França ens manifesti la seva convicció que no som espanyols quan, en definitiva, els que el fem quedar com un mentider som els mateixos catalans, que elecció rere elecció li demostrem que majoritàriament volem continuar sent tan espanyols com els altres, voluntat expressada fins i tot per molts d’aquells que pensen que Catalunya no és Espanya –ep: sempre, però, que no es tracti de portar aquesta convicció més enllà d’una proclama de tertúlia de futbol.