Se’ns gira feina, lectors de novel·la negra
6 març 2009 per Carles Ribera
Els amants, consumidors o devoradors de novel·la negra traduïda al català estem de sort. En pocs dies han sortit al mercat tres novetats que ens proporcionen provisions excel·lents per alimentar durant una temporada la nostra insaciable avidesa lectora.
El primer. L’editorial Tusquets, grĂ cies a la qual tenim gairebĂ© tota la producciĂł del suec Henning Mankell al nostre idioma, acaba de treure al mercat l’última novel·la del gran Petros MĂ rkaris, titulada Mort a Istambul. El popular autor grec fins ara nomĂ©s havia estat traduĂŻt al catalĂ (corregiu-me si vaig errat) en una ocasiĂł per la lleidatana Pagès Editors, que va publicar L’accionista principal. No us puc pas parlar en concret de Mort a Istambul perquè encara no l’he llegida, però en general es pot dir sobre MĂ rkaris que ens trobem davant d’un altre cas en què novel·la negra i novel·la social sĂłn molt a prop de la sinonĂmia.
La segona. NingĂş no ho ha vist, Ă©s el primer tĂtol en catalĂ , publicat per Columna, de l’autèntica reina del gènere a Suècia, Mari Jungstedt, una autora la popularitat de la qual als paĂŻsos nòrdics ja estĂ deixant ressagat el fenomen Stieg Larsson i fins i tot el venerat Mankell, tot i que veurem com queda situada en aquest olimp un cop hagi passat per l’inexorable sedĂ s del temps.
El tercer. Tots drets. Deu anys desprĂ©s de la publicaciĂł d’El gos de terracota, Edicions 62 ens torna a regalar una entrega de l’incombustible Andrea Camilleri i el seu comissari Salvo Montalbano, amb Foguerada d’agost. Un exemple, en aquest cas, de com un autor pot ser traduĂŻt sense perdre la brillantor, com Ă©s el cas de tots els camilleri traduĂŻts per l’impagable Pau Vidal. DesprĂ©s del magnĂfic assaig novel·lat sobre la mĂ fia i la increĂŻble història del seu Ăştlim capo dei tutti capi, Bernardo Provenzano, tornem a retrobar el bo de Montalbano que, per cert, sembla que ens alguns aspectes en aquest lliurament perd una mica la bonhomia.