Escrits amb els dits

Un dels nous souvenirs de Lloret

 L’Ajuntament de Lloret va presentar fa uns mesos un ambiciós pla de xoc per intentar canviar el concepte de souvenir associat a aquest municipi. Ep, a aquest municipi i, per extensió, a tots els de la Costa Brava i encara ens podríem estendre més i continuar per Barcelona, la Costa Daurada i les Illes i aneu-hi afegint sol i platja i parades i aparadors amb toros de plàstic, barbies d’imitació disfressades de sevillanes, vestits de farbalans, banderilles a parells i samarretes del Real Madrid com a imatges indestriables de la iconografia del nostre país.
A Lloret, el pla ha consistit a fer que un grapat d’artesans i dissenyadors es posessin a treballar per elaborar objectes destinats a menjar-se el terreny de totes aquestes andròmines tronades i casposes que avui dia regnen a les botigues de records. El resultat, presentat no fa gaire dies amb bombo i platerets, resulta entre frustrant i decebedor. Primer, perquè la iniciativa de moment es limitarà a les botigues dels museus i altres instal·lacions municipals amb servei de venda de marxandatge al públic. Les autoritats públiques d’aquesta localitat selvatana diuen que cal anar a poc a poc, amb bona lletra, per algun lloc es comença i que, amb una mica de pedagogia (som la meca de la pedagogia, en aquest país, sobretot si no es tenen en compte els resultats) amb una mica de pedagogia, deia, els comerciants del poble ja s’aniran apuntant a aquesta mena de pla Renove del record. La crida a la paciència i a fer les coses amb pas ferm no és pas necessàriament dolenta, si no fos pel segon motiu que em condueix indefectiblement al pessimisme. No sé si heu tingut ocasió de veure els nous records lloretencs. Només us diré que són uns punts de llibre i unes imatges de quatre racons del poble d’una llangor i una candidesa tan extremes que no les voldrien ni al santuari de Lorda, i no vull pas dir perquè a Lorda no en farien res, d’una imatge dels jardins de Santa Clotilde lloretencs, sinó perquè són ensopits com una mala cosa. No vull pas criticar l’esforç ni el disseny d’aquestes noves mostres de promoció, sinó el criteri que sembla haver dirigit aquest intent de revolució frustrat: pensar-se que els turistes canviarien de referents pot resultar un pèl agosarat, però versemblant. En canvi, creure que el personal que arriba a Lloret deixarà de tenir de cop i volta el mal gust que fa dècades que acrediten tot comprant espases toledanes, castanyoles i barrets de mexicà és tenir el sentit del màrqueting i el nas per al negoci molt fluixos, sigui dit amb tots els respectes. Si es vol renovar el souvenir de la Costa Brava s’ha de fer, almenys inicialment, sense trair la moda actual: passar a l’ase català estil fuckin’ donkey, a porrons fàl·lics, a barretines amb cigala i orelles cosides al davant, i quan dic cigala no vull pas dir la de la família dels escamarlans. O imatges del S’Amorra Amorra (i això és una regata local, no una obscenitat), estampades en gerres de cervesa. Això és posar-se al dia amb criteris mercantilistes, que al cap i a la fi és el que compta. La resta és perdre una bona oportunitat d’agafar el toro per les banyes.