Escrits amb els dits

Si baixessin del cel unes criatures de color verd amb el nas i les orelles amb forma de trompeta i expliquessin que faran una fundació a Girona amb el nom del Borbó petit, pensaria: guaita pobrets, aquests baixen del cel i no saben on han anat a raure. Però quan els que expliquen això no són marcians sinó les forces vives de l’economia i l’empresa gironina m’esgarrifo de pensar qui es cuida dels nostres estalvis (fins ara) i qui mena la nostra economia productiva: uns líders que sempre han predicat la cultura de l’esforç i de la feina ben feta i ara es deixen ensibornar com lacais agraïts amb propines generoses i corren a seguir la pastanaga casposa de l’exemple suprem no pas de la cultura d’empresa si no dels que viuen de la rifeta sense fotre brot. Pobres de nosaltres si hem d’encarar la primera crisi del segle XXI amb unes elits que ens volen retornar al passat bavejant com cortesanes ocioses darrere els representants del privilegi i el paper cuixé. I el pitjor del cas és que si han arribat fins aquí és perquè tenen clar que els ciutadans gironins acolliran la proposta amb una submissió ovina que acabarà demostrant que els marcians no són pas ells sinó que sóc jo.