Escrits amb els dits

Utilitzar el nom de la ciutat de Girona, que és patrimoni de tots els gironins, per als interessos llagoters i servils d’un grapat de senyorassos amb ínfules de grandesa és la pitjor vilesa que poden cometre aquestes institucions que es proclamen arrelades al territori i que ara n’utilitzen el nom per promoure les seves aspiracions personals i corporatives, disposades a destinar, per fer la pilota a la monarquia, diners que farien més servei per finançar empresaris escanyats i consumidors afectats per la crisi. Com s’ha de sentir el petit comerciant, l’emprenedor arriscat, el pare o la mare de família de Girona veient com les entitats bancàries que els estan collant ara es dedicaran a repartir beques a personal de la quinta forca amb l’objectiu de donar llustre a l’hereu de la institució paradigmàtica de la ganduleria? Com ens hem de sentir els gironins que a partir d’ara haurem de viure associats al nom d’aquesta malaltia hereditària que es diu monarquia sense treure’n altra cosa que propines generoses i alguna festassa anual perquè els senyors empresaris puguin treure a passejar les seves joies i amortitzar els cursets de tastavins i de com seure a taula sense que es noti que ets una persona normal i corrent?
Són ben lliures de fer-ho, només faltaria, tothom té els seus gustos, les seves preferències, i endavant si disposen de la capacitat econòmica de pagar-se o de fer pagar aquestes bacanals obscenes de presumpció i hipocresia d’aristòcrates d’ocasió. Però si per això els cal impulsar una fundació dedicada a mostrar la seva submissió xaiesca a la Corona, que hi posin el nom del Borbó que els faci més gràcia i no pas el d’una ciutat que no és seva, sinó que és de tots. Si volen crear una fundació dedicada a l’hereu de can Joan Carles, doncs endavant les atxes, però que li posin Fundació Felip de Borbó i s’estalviïn barrejar-hi el nom d’una ciutat que no és només dels monàrquics, i que li paguin les xefles que els vingui de gust perquè el noi estigui content i pugui venir de tant en tant a passar uns dies de vacances pagant-ho de la nostra butxaca; tot el que fa aquest senyor (i la seva extensa família) ho paguem de la nostra butxaca. ¿Quants diners es destinaran del pressupost de la Casa Reial (finançat amb diners públics) a donar beques, promoure la cultura, l’educació, el jovent i el llarg bla, bla, bla amb què s’omplen la boca els patrons d’aquesta paradeta promocional borbònica? Ni un ral, ni un duro, ni un cèntim d’euro no sortirà de la butxaca d’aquesta reial sangonera. No ho pagarem tots, aquest cop, sinó únicament els que siguin clients de les caixes amigues, els mateixos diners que no flairaran els que realment necessiten (i tenen dret) a l’obra social que és raó de ser de les caixes: els gironins i gironines que treballem i vivim al territori, i no pas aquells que vénen de tant en tant a sentir una honda sadisfacción i a tallar quatre cintes mentre caminen mirant de no relliscar de la bava que va caient al seu pas. Els gironins no mereixem que ens segrestin el nom de tots per a servei d’un grapat d’il·luminats que juguen a fer l’important.