Escrits amb els dits

De Sherwood Anderson es diu que és un dels escriptors més influents del primer terç del segle XX en el panorama literari nord-americà, una ploma de la qual són deutors figures com ara Ernest Hemingway, William Faulkner, Thomas Wolfe o John Steinbeck. Poca broma, doncs, amb el senyor Anderson, del qual acabo de llegir l’extraordinària Winesburg, Ohio, que passa per ser la seva obra mestra. No conec prou a bastament el fecundíssim univers literari del segle passat al país de les barres i les estrelles i, per tant, no puc dir si estic d’acord amb la frase del senyor Paul Auster que figura en la faixa promocional del llibre, que en català ha editat Viena Edicions, i que defineix Winesburg, Ohio com «una de les grans obres de la literatura moderna nord-americana». Un servidor només us pot dir que després d’haver-la llegit n’he quedat molt i molt satisfet. M’ha agradat la manera de construir una novel·la que no és una novel·la, a partir de relats curts independents que no acaben de ser totalment independents perquè, poc a poc, com en un exercici de patchwork literari, van confegint una història coral que no entenc com és que el senyor Robert Altman no la va portar al cinema perquè sembla un material fet per a ell. Unes històries un pèl surrealistes però sense abandonar la versemblança, uns personatges extravagants, entranyables, solitaris i existencialment fracassats que transiten per un paisatge de desolació provinciana plens de somnis però buits de realitat. Tot plegat desgranat d’una manera aparentment desconnectada pel detallisme psicològic i les descripcions impressionistes d’un Anderson que condueix la narració com aquell que va explicant contes a la vora del foc. Un retaule de personatges i vides malgastades en el que sobresurt aquell que acaba relligant tota la història surant per damunt de la resta, el jove periodista George Willard, una ànima inquieta i desubicada que culmina la història amb un final obert que, malgrat tot, l’autor no deixa de marcar amb un cert fatalisme que presagia no gaire res de bo. Winesburg, Ohio, una delícia que val la pena no deixar passar de llarg. Per cert, molt ben trobada la coberta de l’edició catalana amb aquest American Gothic, del magnífic pintor nord-americà Grant Wood.

(Per acabar, una perla extreta d’aquest llibre publicat el 1919 i que està ambientat en el tombant de segle XIX al XX. El narrador anuncia l’adveniment d’una nova era que qualifica com “l’inici de l’edat més materialista en la història del món, en la qual hi hauria guerres sense patriotisme, la gent s’oblidarà de Déu i només prestaria atenció a les regles morals, i el desig de poder substituiria el desig de servir i la bellesa quedaria relegada en un tres i no res davant la terrible cursa de la humanitat per posseir coses”. Sherwood Anderson dixit, senyores i senyors. Quin visionari!)