El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris

 

La portada de l'ediciĂł catalana del llibre

La portada

Acabo de llegir LĂ­nies de falla (La Magrana, 254), de Nancy Huston. Excel·lent història familiar amb un desenvolupament argumental originalĂ­ssim tant pel que fa als protagonistes-narradors com tambĂ© per la successiĂł cronològica dels esdeveniments. M’explico: El llibre estĂ  estructurat en quatre capĂ­tols en cadascun dels quals els narradors sĂłn, respectivament, dos nens i dues nenes de sis anys d’edat. El nexe d’uniĂł entre les personatges i històries Ă©s el fet que sĂłn les generacions successives d’una mateixa famĂ­lia: la besĂ via, l’àvia, el pare i el fill, que expliquen els avatars que els porten des de la Califòrnia del 2004 a l’Alemanya de 1943. Per aquest ordre. Perquè la principal grĂ cia de la novel·la Ă©s que la narraciĂł comença a principis d’aquest segle amb el petit Solly i acaba amb la història de la seva besĂ via entre nazis, amb un argument que es va desteixint progressivament, cada vegada fent-se mĂ©s prim, però alhora descobrint mĂ©s incògnites, a partir del primer capĂ­tol, en que se’ns presenten tots quatres personatges, besnĂ©t, nĂ©t, filla i mare, en un gens convencional sistema de relacions familiars. En cada nou capĂ­tol, desapareix el personatge mĂ©s jove, i el segĂĽent passa a tenir sis anys, i aixĂ­ successivament fins a retrobar l’origen d’una història sobre la qual l’autora ja ens ha deixat anar pistes, camins i detalls que van deslligant-se i relligant-se en un magnĂ­fic relat escrit de final a principi com un flaixbac interminable que no retorna mai al present sinĂł que es va endinsant inexorablement cap al passat. Ben resolt, ben travat, i una història dura i commovedora sobre uns fets històrics força desconeguts com sĂłn els segrestos de nadons als paĂŻsos de l’est durant el nazisme per donar en adopciĂł a famĂ­lies alemanyes, una narraciĂł que, malgrat tot,  explota amb habilitat i sense estridència ni exageraciĂł el punt d’humor i ingenuĂŻtat que permet la llicència de donar la veu a criatures de sis anys. En aquest sentit, tot i que en algun moment es fa difĂ­cil assumir que s’estĂ  llegint el relat d’una mainada, en general l’esforç per adaptar el vocabulari al nivell d’alumne de primĂ ria (de gamma espavilada) i emprar el discurs de lògica implacable dels infants resulta força reeixit, defugint tothora el pur infantilisme. Una gran història, tant pel que s’hi explica com per com s’explica.