Escrits amb els dits

Portada del llibre

La història dels pioners de l’oest americà és tan mundialment coneguda que, batejada com a western, ha creat tota una iconografia perfectament identificable arreu del planeta, ha donat nom a un gènere cinematogràfic i també a una de les mostres de la novel·lística més oblidada però durant molts anys més llegida, en edicions populars i econòmiques, per adolescents i no tan adolescents d’aquest país. No tan coneguda, per no dir gens, és l’epopeia dels occidentals, bàsicament anglesos, escocesos, francesos i escandinaus, que van poblar el Canadà als segles XVIII i XIX, una terra que, naturalment, ja comptava amb pobladors autòctons, molt menys agressius i guerrers que els dels films d’indis i cowboys que van ser progressivament arraconats, amb menys èpica i més cruesa que els seus veïns de més al sud de la frontera canadenca. Aquest és l’escenari on se situa La tendresa dels Llops, un intens i emocionant relat de l’escocesa Stef Penney (Edimburg, 1969) ambientat a la dècada dels seixanta del segle XIX, en un univers de grans paisatges de desolació blanca, petits poblats de colons i paranyers, aïllats i claustrofòbics, de personatges víctimes d’una solitud física i una gelor emocional descrita amb profunditat per l’autora, que desfà lentament com un immens bloc de gel una trama de misteri que s’inicia amb un crim que serveix d’excusa i de motor per a un relat de personatges més que d’accions, d’aventures interiors més que d’emocions argumentals, de descripcions psicològiques més que d’adjectivació paisatgística, per bé que els llocs i la investigació del crim no queden gens al marge, sinó que embolcallen les històries humanes en un escenari de gelor metereològica i de tensió ambiental permanent. Una ploma, la de Penney, que sap combinar dinamisme argumental i densitat literària amb bon pols.

L’heu llegit, el llibre? Us ha agradat? No us ha agradat? Els vostres comentaris són benvinguts!