Escrits amb els dits

La portada del primer llibre

Escriure una novel·la històrica té un inconvenient i un avantatge que viuen en simbiosi permanent: la pega és que per aconseguir una obra mínimament reeixida cal per part de l’autor un esforç monumental de documentació i una immersió exhaustiva en el coneixement del període escollit. La part positiva és que com que en aquell període no hi ha estat cap dels lectors, ni aquells homes i dones que hi van ser tornaran per rebatre possibles gatades, la falta de rigor de vegades és de bon resoldre amb un recurs literari indefectiblement efectiu com és la versemblança. Aquesta tensió entre veracitat i versemblança és la que dóna diferents nivells de lectura a aquest tipus de literatura, depenent de la capacitat del receptor d’afrontar el text amb prou bagatge crític o, simplement, com a profà que només en valora el contingut literari i/o argumental. No entraré pas ara a fer una relació de relats històrics que en els últims dels anys han superat les seves mancances científiques amb una acollida calorosa per part del públic, ni, a l’altra banda, treballadíssimes recreacions històriques que han quedat arraconades al fons dels magatzems. Però d’entre les que van passar amb una discreció immerescuda (tot i aconseguir un parell d’edicions) hi ha un autèntica joia del gènere com és la Trilogia de les Croades del suec Jan Guillou. Una monumental epopeia protagonitzada pel valerós cavaller medieval de ficció Arn Magnusson, o Arn de Gothia, dividida en tres volums: El camí de Jerusalem, El cavaller del Temple i El Retorn a casa. Una suma de més de 1.700 pàgines que si no fos perquè superen els dos quilos i cent grams de paper un servidor portaria a sobre fins empassar-se’ls un darrere l’altre. Valdria la pena que la gran Isabel Martí de l’editorial La Campana recuperés del seu impressionant catàleg aquestes tres peces que van ser editades per últim com a principis del 2004. Són una combinació trepidant d’aventures, escenaris tan distants però igualment ben descrits com Götaland Occidentalo el pròxim Orient, relacions passionals i una profunda exploració de sentiments humans com l’amistat, l’odi, la traïció o el compromís, amb personatges ben treballats i històries personals magníficament desenvolupades. Tot plegat embolcallat per una narració amb profusió de dades i informació històrica molt ben recreada i, venint d’un periodista del prestigi de Guillou, sospito que documentada amb rigor tot i que no conec ni la història escandinava del segle XII ni la de les Croades per poder-ho afirmar amb rotunditat. Com que no són volums que trobareu a les primeres files de les novetats sinó que haureu de fer submergir més d’un llibreter a la rebotiga, comenceu-los a buscar ara i quan arribin les vacances d’estiu només us caldrà reservar-vos la millor gandula per llegir-los d’una tirada. Recordareu sempre aquestes vacances amb enyor. I si, per un cas d’aquells, encara us quedés temps, fent un salt cronològic de vuit-cents anys podeu recuperar del mateix autor El mercat dels lladres, una trama de corrupció política i econòmica a la Suècia actual publicada també per La Campana, que amb poc més de 500 pàgines arriba molt més lluny que Stieg Larsson i la seva famosa, meritòria però resumible trilogia.

L’heu llegit, el llibre? Us ha agradat? No us ha agradat? Els vostres comentaris són benvinguts!