Escrits amb els dits

Terricabras i Fontana, a la UdG

La Universitat de Girona celebra el vintè aniversari de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, per on han desfilat els millors cervells mundials tant en el camp de les humanitats com en el científic. Aquest any, el convidat d’honor ha estat el senyor Josep Fontana, historiador de prestigi i una de les ments més respectades i sòlides que circulen per aquest país.
Amb l’objectiu d’escriure un parell d’articles fa uns dies vaig entrevistar el senyor Fontana i també el filòsof Josep Maria Terricabras, director i autèntica ànima de la Càtedra. El resultat en van ser unes converses meravelloses que em reafirmen en la convicció que per a un periodista la feina sovint pot resultar sinònim de plaer. De privilegi. Amb el doctor Terricabras vam repassar la llarga llista de savis amb lletres grosses convidats per l’entitat que dirigeix. Chomsky, Prigogine, Leonardo Boff, el pare Batllori, Agnes Heller, Alain Touraine, Cavalli-Sforza. I així fins a sumar vint-i-sis autoritats en camps tan diversos com la geometria, les matemàtiques, la teologia, la història, la genètica o la química.
Una llista que, amb la seva oratòria brillant i un punt d’abrandament, de passió emfàtica per la comunicació, el filòsof calellenc em va resumir en poc més de mitja hora d’una manera planera, simpàtica i amena.
L’experiència amb Josep Fontana va ser igualment enriquidora, una breu lliçó particular impagable sobre història i actualitat, desgranada amb veu pausada, un to contundent però sense agror, destil·lant una ironia calculada, mostrant una saviesa gens intimidatòria. Un dels pocs exemples d’intel·lectuals compromesos que juguen amb les cartes sobre la taula, sense ambigüitats, sense voler fer passar bou per bèstia grossa.
Malgrat tota la col·lecció de comentaris brillants que vaig poder escoltar, de les dues entrevistes en destacaré una frase i dos exemples. La frase és la resposta que em va donar Terricabras a la pregunta sobre de qui, d’entre els grans noms que havia convidat a la tribuna gironina, en servava més bon record. Resposta: «Tinc bon record de tots. Eren tots tan de primer nivell, tant, que la diferència entre ells i els de segon i tercer nivell és espectacular: gent senzilla, gent amable, gent que no planteja cap dificultat; tractar amb ells ha estat un encant.» Aquesta és la frase.
Els dos exemples: els protagonistes d’aquest article. D’ells també en destacaria aquesta saviesa amable, sense artifici, encomanadissa (tot i que, a diferència dels virus, per més que t’hi apropis, la saviesa no és de tan bon encomanar). En un món on el concepte d’intel·lectual es banalitza o es pronuncia amb èmfasi pejoratiu, Terricabras i Fontana són dos intel·lectuals que tornen al mot la seva brillantor. Dos savis. Dos professionals del coneixement que fan gran aquest país petit, entre altres coses, perquè el seu treball i el seu compromís han contribuït no només a intentar millorar-nos com a col·lectiu sinó que, sobretot, ajuden a fer que d’aquest país se’n pugui continuar dient país.