Escrits amb els dits

Els resultats de la consulta d’Arenys de Munt sobre la independència de Catalunya conviden a l’optimisme. Un 96 per cent de vots favorables al si és una dada espectacular. Un 41 per cent de participació és una dada positiva i molt més rellevant que l’aclaparadora victòria del si. Podria haver votat més gent, efectivament, però n’hi ha prou per pensar que la marxa cap a l’estat català comença amb empenta. Només cal pensar que fins i tot si la gent que s’ha quedat a casa hagués votat pel no, el suport a la independència hauria vorejat el 40 per cent. Això no és prou, ni és extrapolable a tot el país, però en la primera consulta real la xifra de suport a la independència de Catalunya és molt i molt superior a la que mai ha donat cap sondeig, enquesta o estimació sobre el tema. El got és mig ple. Només cal anar omplint-lo, gota a gota, raig a raig, referèndum a referèndum fins a la consulta final. Arenys de Munt ens ha servit per treure’ns la por i servirà a molts per obrir els ulls davant d’una voluntat popular que ja fa temps que ha deixat de ser una dèria d’il·luminats o somiatruites. Parafrassejant el primer home que va arribar a la lluna, el referèndum ha estat un petit pas fet pels veïns d’Arenys, però pot ser un gran salt per al nostre país. Amb la diferència que Arenys no és a la lluna si no en una part del món real que es diu Catalunya.