Escrits amb els dits

Una de les planes del WLT

El número de setembre de la prestigiosa revista literària World Literature Today (WLT) inclou una secció especial dedicada a la literatura catalana. La publicació, editada per la universitat d’Oklahoma des de 1927, conté un dossier monogràfic amb textos i ressenyes de diversos autors catalans seleccionats pel teòric de la traducció Lawrence Venuti.
En l’especial, es destaca Quim Monzó, Miquel Bauçà, Francesc Parcerisas, Maria-Mercè Marçal, Albert Sánchez Piñol, Anna Montero, Andreu Vidal, Ernest Farrés, Eva Baltasar, Mercè Rodoreda i Jaume Cabré. A més, inclou una ressenya de l’antologia Pedra foguera de joves poetes balears. World Literature Today, que es publica bimensualment i tracta temes de literatura, cultura i política, està reconeguda com una de les revistes literàries millor editades i més informatives segons el comitè del Premi Nobel, per la qual cosa ha obtingut nombrosos premis.
A banda del monogràfic, realitzat amb el suport de la Fundació Ramon Llull, la mateixa revista publica un article, a la secció de Crim i Misteri Internacional, titulat La inventiva dels escriptors de gènere negre de Catalunya, signat per Jim Madison Davis, novel·lista i crític de literatura policíaca.
En el seu article, Madison fa una introducció concisa i documentada sobre la història de les lletres catalanes i la problemàtica convivència amb el castellà, notant la «temptació» de molts escriptors catalans de passar-se al castellà per obtenir més audiència i destacant que, malgrat tot, la literatura catalana manté una fortalesa fonamentada no només pel compromís dels escriptors sinó per la sòlida tradició literària catalana.
En aquest sentit, situa la ciutat de Barcelona com a centre destacat del gènere negre tant en català com en castellà, amb mencions a l’obra de Vàzquez Montalban, Maria Antònia Oliver, Jaume Fuster o Carlos Ruiz Zafón. Val la pena llegir l’article de Madison per adonar-se que en un lloc tan allunyat del nostre país com Oklahoma s’entén molt millor la realitat catalana que, posem per cas, des d’un indret tan proper com ara Madrid. O des de Catalunyamateix, poblat d’intel·lectuals acomplexats que menystenen la pròpia tradició literària. Tota una lliçó, la de WLT, i tota una injecció d’autoestima.