Escrits amb els dits

Portada del llibre

La primavera passada, aprofitant la florida editorial de la trilogia del suec Stieg Larsson, l’editorial Columna va traduir per primer cop al català dues de les novel·les de Per Wahlöö i Maj Sjöwall, parella literària i també a la vida real, considerats, respectivament, el pare i la mare de la narrativa escandinava de misteri i referents reconeguts pel propi Larsson, entre altres autors de la literatura de lladres i serenos escandinava. Al maig, doncs, van sortir al mercat els dos primers volums, Rosseane i L’home que es va esfumar, de la sèrie de deu llibres que aquest fecund matrimoni narratiu va fer protagonitzar al detectiu Martin Beck, inspector que segons com recorda el gran Maigret de Simenon i que, sens dubte, és el precursor directe del comissari Kurt Wallander de Henning Mankell. Del maig ençà els he llegit tots dos i haig de dir que són un entreteniment refrescant i també un exercici d’arqueologia noir altament recomanable. Si us llegiu aquest parell de novel·letes que passen xuclant hi trobareu un contrast curiós entre la contemporaneïtat sociològica i psicològica dels personatges i els escenaris pretèrits per on transiten els casos. Un xoc que el lector percep quan, seguint la història de gent que viatja en avió, corre amb cotxes a tota velocitat o vesteix roba esportiva, de cop, llegeix que algú agafa un vol on es pot fumar, o que la policia sueca es comunica per carta amb els seus col·legues americans, que algun agent veterà que porta més de trenta anys  d’uniforme va començar a treballar al cos l’any 1927, que per trucar a un altre país cal demanar una conferència telefònica i esperar, o, i aquí m’aturo, que la ciutat Budapest està situada rere el teló d’acer. Unes novel·les escrites i ambientades en aquells anys seixanta del segle XX tan moderns per a l’època però encara prou antics vistos des d’avui, amb casos i situacions perfectament traslladables a l’actualitat, la qual cosa demostra, d’alguna manera, que les societats evolucionen, certament, però que els crims continuen sent els vells, els de tota la vida i de tota mort. Quatre mesos després d’haver tret les dues primeres històries del detectiu Beck, veig que Columna acaba de treure al mercat el tercer lliurament, L’home del balcó, la qual cosa em fa pensar que a molts (o a prous) lectors catalans la sèrie de Wahlöö i Sjöwall els està agradant tant o més que a mi. Quants més siguem, més en tindrem.