Barbie superstar
2 desembre 2009 per Carles Ribera
Ăšnicament aquells que no mireu la televisiĂł, o que aprofiteu els anuncis per anar a fer un riu, us esteu estalviant aquest any la brutal campanya de publicitat de la casa Mattel per aconseguir una venuda rècord de la nina Barbie durant les propvinents festes de Nadal. Jo, que no sĂłc de mirar gaire la tele, l’altre dia en poc mĂ©s de deu minuts vaig comptar almenys una dotzena d’anuncis prĂ cticament seguits d’aquesta joguina llegendĂ ria. Un metrallament comercial que no havia vist mai. Que si nines de tots colors, que si castells, que si un gat que Ă©s una mascota i jo què sĂ© quines collonades mĂ©s destinades, suposadament, a fer les delĂcies de les nenes. Nenes, perquè la propaganda sexista en aquest mĂłn ja te l’etziben abans que tinguis Ăşs de raĂł, ep, doncs, l’objectiu real de la publicitat de la majoria de coses que ens venen Ă©s que l’ús de la raĂł no l’acabem tenint mai o, si ja han fet tard, que la tornem a deixar en desĂşs. El meu domicili Ă©s un espai lliure de barbies des de fa unes quantes dècades, bĂ sicament per inexistència de secciĂł femenina infantil, que dubto que, si existĂs, per mĂ©s filla meva que fos, poguĂ©s resistir el setge mediĂ tic dels de can Mattel.
Fins i tot jo, desprĂ©s d’uns quants dies empassant-me aquests anuncis ensucrats, ja m’estic rumiant si quan faci la carta als Reis em convindrĂ mĂ©s demanar la Barbie Glamurosa, la Barbie Simpática, la Barbie Cariñosa, la Barbie Rebelde, la Barbie Atrevida o la Barbie Artista, els sis nous models que, amb motiu dels cinquanta anys d’aquest secall de plĂ stic, han tret al mercat sota l’estrambòtic tĂtol de Barbies Fashionistas.
N’hi ha per escriure tot un tractat de sociologia amb aquest sextet que defineix perfectament no tant què vol la mainada sinĂł què s’espera de les clientes quan siguin grans: glamuroses, simpĂ tiques, carinyoses, rebels (però no insubmises), agosarades (estèticament parlant) i artistes. Si fos un anunci de relax els adjectius no podrien estar mĂ©s ben escollits. No Ă©s pas gratuĂŻt que entre la gamma barbĂstica no hi hagi incorporada la Barbie estudiant, la Barbie culgrossa, la Barbie lesbiana o la Barbie no-et-penso-recollir-mĂ©s-els-calçotets-de-terra-cabronĂ s. Ah! O la Barbie si-vols-dinar-a-l’hora-ja-saps-on-Ă©s-la-cuina-gamarĂşs. Uns exemplars que probablement serien molt mĂ©s instructius per a la mainada però que segurament comportarien que, amb el temps, la nina caiguĂ©s de l’escambell i per Nadal nomĂ©s en restĂ©s, en un racĂł del pessebre, un exemplar de Barbie caganera amagada rere la mateixa palmera de plĂ stic que Fèlix Millet.
Ja puc anar predicant, ja. Estic absolutament segur que la Barbie serà la joguina més demanada, més comprada i més venuda de les festes de Nadal. Amb distà ncia. I si no la demanen les nenes ja se n’encarregaran les seves mares, antigues propietà ries de la maleïda nineta dels seus ulls, de convèncer-les que si la mama hi jugava elles també ho han de fer. Ja m’ho sabreu dir d’aquà a un parell de mesos. Un rècord de vendes, serà . Segur. M’hi jugo la meva col·lecció sencera de Clicks de Famobil i la meitat dels mà delman.