Escrits amb els dits

Només pel ressò internacional que ha tingut la consulta d’ahir ja ha valgut la pena. Només perquè molts descobrissin que es pot anar a votar per la independència d’aquest país anant i tornant pel carrer amb total normalitat ja ha valgut la pena la consulta d’ahir. Ara sentirem a dir que si ha votat poca gent, que si no és representatiu, que si tomba que si gira. No en fem cas. Qui no s’adona que la data d’avui marca el punt d’inici d’un gran canvi per a Catalunya o bé és que no sap el que està passant realment en aquest país, o bé és que ho sap perfectament però fa veure que no passa i mira cap a una altra banda. Ara cal mantenir el ritme i la progressió. D’una banda, treballant per tal que en les consultes futures, i especialment en els municipis més grans que s’aniran afegint a la roda, la participació es mantingui almenys en els mateixos nivells. I de l’altra, i aquí sí que toca treballar als partits, mirant d’evitar que el potencial que neix d’aquestes urnes no es perdi per culpa de la disgregació electoral. La dita del divideix i venceràs és especialment cruel quan la divisió no la genera l’enemic sinó que es crea en les pròpies files.