Escrits amb els dits

He quedat per dinar en un restaurant de l’Eixample barceloní. Tot i que fa un dia especiament fred, com que arribo aviat em dedico a fer una passejada pels encontorns del passeig de Gràcia. A la cantonada del carrer Rosselló passo per davant d’un hotel en un edifici de façana de disseny ultramodern, impactant. Faig una mica el xafarder, gens dissimuladament. Em sobta un rètol quadrat, amb lletres blanques de cos força petit sobre un fons negre pissarrós, discretíssim, situat just al costat de la porta giratòria de l’entrada: «La Generalitat de Catalunya obliga a posar aquest cartell».
Quina bestiesa. Per què coi la Generalitat de Catalunya obliga un hotel a posar un cartell només per indicar que la Generalitat de Catalunya obliga a posar un cartell? Una mostra d’autoritarisme burocràtic? Un exemple de reafirmació competencial? Una simple ximpleria sense sentit? Em quedo una bona estona palplantat tot rumiant sobre la possible doble lectura de la frase, provant de desencriptar el missatge, però no aconsegueixo treure’n l’entrellat. Si el sector hostaler català, administrativament parlant, depengués d’alguna de les conselleries que controla Iniciativa, potser la cosa s’entendria perquè, simplement, seria un exemple més de la pruïja de regular les coses més absurdes amb l’objectiu que els pobres individus, orfes de sentit comú perquè ens l’han assassinat a còpia de normatives paternalistes, tinguem el bon guiatge del pare govern (i la mare governa, hi hauríem d’afegir per ser políticament correctes). Però els hotels, si no vaig errat, competeixen al departament que dirigeix el senyor Josep Huguet, el qual ja fa temps que ha deixat de merèixer el malnom de Lenin del Bages amb què era conegut antany.
No puc resistir-ho més. M’acosto al porter, un noi jove que vesteix una mena de lliurea, o abric llarg botonat, no em feu concretar millor, i li pregunto què vol dir el cartell. Amb una cara de pensar un-altre- pesat-que-em-fa-aquesta-pregunta, m’indica amablement que la propietat està disconforme amb l’obligatorietat d’haver de penjar a l’entrada no aquell cartell, sinó el que hi ha just al damunt, que és el clàssic amb una hac majúscula blanca sobre fons blau, rematat amb les estrelles que acrediten la categoria de l’establiment, quatre en el cas que m’ocupa.
Ara ho pesco. Un gest de protesta, intueixo que suggerit pel dissenyador. Mal redactat, naturalment. Perquè no hauria de dir «la Generalitat de Catalunya obliga a posar aquest cartell», sinó «la Generalitat de Catalunya obliga a posar el cartell d’aquí al damunt». En tot cas, una fórmula d’inconformisme que si fes fortuna rescataria de la crisi uns quants sectors productius relacionats amb la retolació. Ja me n’imagino tot el país clafert. A l’obra: «La Generalitat de Catalunya ens obliga a treballar amb casc». Al costat de la matrícula: «L’Estat m’obliga a circular per la dreta». A la porta de casa: «L’Ajuntament d’Oix m’obliga a pagar l’IBI». La llista podria ser llarga.
Jo ja tinc encarregat el meu. No sé on me l’enganxaré. Però dirà així: «L’Estat, i la Generalitat de Catalunya, m’obliguen a ser espanyol». Espero poder despenjar-lo aviat.