Escrits amb els dits

A mi Barcelona em queda una mica lluny, però em sobta una mica això que la ciutat de l’estiu etern en què s’ha convertit el cap i casal de la xancleta i la calça curta permanent vulgui ser la seu d’uns Jocs d’hivern, que cal recordar que no són pas només uns Jocs Olímpics que es fan en aquesta estació, sinó que tenen la particularitat que inclouen només modalitats relacionades amb la neu i el gel, dels quals Barcelona no és pas excedentària excepte a les neveres dels bars, a tot estirar. Té raó, malgrat tot, l’alcalde Hereu, quan diu que Barcelona avança quan té un projecte de futur engrescador. El problema és que els socialistes, o almenys ell, tan perspicaços fins ara a l’hora d’intuir amb què vol engrescar-se la ciutadania, no siguin capaços de veure, encara que la tinguin davant dels nassos, la gran oportunitat de futur de Barcelona: convertir-se en capital d’un nou estat. Què voleu, més engrescador que això?