Escrits amb els dits

No sé si n’esteu al cas, però a principis d’aquest mes la majoria de diaris d’aquest país i de tots els països del món mundial van explicar amb tot luxe de detalls que l’home de Neandertal i el Sapiens, aquest segon és el que se suposa que som nosaltres, van relacionar-se sexualment entre ells i van tenir descendència. Si no estàveu al cas d’aquesta gran descoberta tampoc no cal que patiu excessivament, perquè cal reconèixer que els periodistes dels mitjans de comunicació, que som els que presumim d’informar sobre la rabiosa actualitat, en realitat hem publicat la notícia amb més de cinquanta mil anys de retard, que és quan els experts han calculat que van tenir lloc les rebolcades dels nostres ancestres prehistòrics. Concretament, l’afer va passar fa entre 50.000 i 80.000 anys. Res, quatre dies.
Segons les dades que s’han fet públiques, tot això s’ha sabut a partir de les anàlisis d’ADN de les carcanades d’aquestes pobres bèsties. Han estat esperant pacientment sota terra durant mil·lennis fins que un bon dia van arribar una colla de descendents tafaners, els van grapejar de totes bandes i ara, de manera impúdica, han decidit violar la seva intimitat sexual venent el reportatge a la revista Science.
Personalment, com a parent llunyà dels protagonistes de la història, aquesta informació, al marge de les consideracions tècniques i l’aportació a la millora de la ciència i del coneixement que se’n puguin derivar, em genera algunes consideracions:
1. Al Paleolític (on podríem situar aproximadament els fets) no estava de moda la correcció política en qüestions de gènere. Perquè sempre es parla de l’home de neandertal i del sapiens quan, sense perjudici de les molt legítimes relacions homosexuals, que jo sàpiga per tal que hi hagi procreació calen una dona i un home. Per tant, parlant amb propietat caldria dir que les relacions sexuals van ser entre homes neandertals i dones sapiens, o entre dones neandertals i homes sapiens, depenent del cas concret, si és que es pot determinar. Ben mirat, potser són els paleontòlegs, els que són masclistes.
2. Fa cinquanta mil anys, ho sabien, neandertals i sapiens, que pertanyien a espècies diferents? O, simplement, quan es van trobar cara a cara van dir alguna cosa així com, coi, aquest paio fot una cara de goril·la que no s’aguanta però té un tràmec que en fa dos com el del meu home, o sigui que vine cap aquí?
3. Mirat amb ulls d’avui, encara plantejaria una altra pregunta. Mantenir relacions sexuals amb un neandertal sabent que és d’una altra espècie, podria ser considerat un acte de zoofília? O serveix l’eximent de quan més cosins, més endins?
Són qüestions que la ciència tardarà anys a respondre perquè no n’hi ha prou d’analitzar estructures òssies i restes de foguerons. Mentrestant, la sensació que em queda és que si en comptes d’haver passat fa cinquanta mil anys aquestes relacions sexuals fossin de la setmana passada, els investigadors no haurien pas venut l’exclusiva a Science sinó a Lecturas.  Sí o no?

(Publicat a Presència, el 23/5/2010)