Escrits amb els dits

Normalment, per avaluar el nivell d’excel·lència d’un país es recorre a indicadors com ara el PIB, la renda per càpita, el nombre de connexions a internet, el grau de coneixement de la llengua anglesa, les notes de l’examen de nivell de sisè de primària o el rànquing internacional d’universitats. No és pas que no siguin paràmetres útils. Però de vegades no cal picar tan alt a l’hora d’encarregar informes o interpretar els que ens vénen fets. Sovint n’hi ha prou amb una mica d’observació de l’entorn.

Ahir mateix, per exemple, llegia en un diari tres pàgines d’informació institucional sobre la revetlla de Sant Joan. Era un publireportatge d’aquests que paguen les administracions (en aquest cas, l’Ajuntament de Barcelona) per fer propaganda sense que cap periodista hi pugui fotre la grapa crítica. “Una festa molt treballada”, deia el titular. “L’èxit de la passada revetlla revela l’eficàcia d’un dispositiu municipal preparat per organitzar esdeveniments que mobilitzen desenes de milers de persones”, indicava un subtitular eufòric. N’hi ha més: “Vint-i-una tones d’escombraries es van retirar de les platges”, figurava imprès en un destacat. Aquí tenim un bon indicador per saber si anem bé, els catalans. Els miliards d’euros d’inversió en educació, en formació, per fer-nos a tots gent de profit no han aconseguit crear una població capaç d’anar de festa a la platja i deixar-la neta quan marxen. “Allà on caguen, deixen la merda”, en dirien els antics, de l’actitud dels barcelonins d’avui. “Un èxit”, és la valoració cofoia que fan les autoritats municipals d’aquesta mostra de degeneració col·lectiva. Catalunya progressa.

(Publicat a l’Avui, el 28 de juny de 2010)