Escrits amb els dits

Llegint l’entrevista a Joan Puigcercós que publicaven ahir l’Avui i El Punt sembla clar que el líder d’Esquerra ha decidit cremar les naus de cara a les eleccions nacionals d’aquesta tardor. Unes quantes frases entre les reflexions del ripollès permeten sostenir aquesta sensació que els republicans estan disposats (o obligats) a jugar-se-la sense xarxa. Per una banda, Puigcercós expressa un “no” rotund a la possibilitat de reeditar el tripartit, fins i tot si l’aritmètica ho permetés. Paral·lelament, exigeix com a condició imprescindible per a qualsevol pacte l’acord per impulsar una consulta sobiranista.
Si donem un cop d’ull al mercat electoral podem comprovar que, amb aquestes condicions, ERC no té cap altre remei que guanyar les eleccions si vol estar al govern. La mateixa ERC es tanca la porta del tripartit. I ERC posa una condició per pactar que a data d’avui no hi ha cap més partit, amb possibilitats de sumar, disposat a assumir. Ep, si Mas no canvia molt.
El líder independentista ha decidit tancar-se dues portes abans de començar la cursa. Si som realistes, les dues úniques entrades al govern. Això és com el notari de Mas, però a la brava. O bé vol unes vacances a l’oposició, o té assumit que val més caminar sols que no pas mal acompanyats, o compta que a l’hora de la veritat ningú recordarà què deia en una simple entrevista d’estiu. De moment, però, en uns moments en què calen missatges directes i valents, Puigcercós podria parlar més alt, però no pas més clar. Ara bé, si l’endemà de les eleccions el tripartit suma i CiU necessita parella, no em faria cap gràcia dir-me Joan Puigcercós.