Escrits amb els dits

Un gos molt llegit

Llegeixo una informació en diversos mitjans de comunicació el titular de la qual és Els gossos comprenen més de 150 paraules. Una conclusió interessant a la qual ha arribat el senyor Stanley Coren, un psicòleg i investigador de la Universitat British Colúmbia. Segons el senyor Stanley Coren, els considerats millors amics de l’home tenen una capacitat mental similar a la dels éssers humans de dos anys i mig. Això sí, aquestes capacitats, es veu, varien segons la raça del ca, per la qual cosa, en un hipotètic test d’intel·ligència canina es veu que els collies serien els primers, seguits del caniche i el pastor alemany. He fet una llista de 150 paraules d’ús freqüent i m’han sortit construccions com ara bon dia, un tallat si-us-plau, què li dec, ja tinc connexió ADSL, moltes gràcies, em fa mal el coll i tinc una mica de febre doctor, em podria dur al carrer Còrsega cantonada amb Balmes, si-us-plau, tiri recte per aquest carrer, trenqui a la segona cruïlla a la dreta i ja ho trobarà….Tot just en porto una cinquantena, comptant les repeticions del si-us-plau d’una persona educada com és un servidor. No sé si un gos entendria totes aquestes paraules, però des que sé que aquests animalons són capaços de copsar el sentit de 150 vocables (se sobreentén que en un llenguatge diferent del seu) i que, amb aquest nivell, tot just arriben a l’enteniment d’un marrec de dos anys, cada vegada que algú em respongui si no me habla en castellano no le entiendo quan faci servir un dels 150 mots d’ús més freqüent en català pensaré que en realitat no és que no m’entengui, sinó que no em vol entendre. Perquè si algú em vol fer creure que és més ximple que un gos, naturalment, com que sóc llegit i no tinc prejudicis racials ni xenòfobs, no me’l creuré per més esforços que vegi que fa per demostrar-m’ho.