Escrits amb els dits

Els seguidors de les retransmissions de les curses de F-1 estan acostumats que, quan hi ha un pilot que corre destacat en el primer lloc, sovint les càmeres i els comentaristes se centren en algun duel interessant entre la resta de competidors. En la cursa electoral d’enguany al Parlament de Catalunya, amb Mas força destacat i Montilla situat en un segon lloc inamovible, la lluita per la tercera plaça sembla, ara per ara, la més renyida, amb Puigcercós pilotant per mantenir el vehicle republicà com a tercera força al Parlament, una plaça que li disputa amb moltes possibilitats el PP d’Alícia Sánchez-Camacho. Un duel intens i alhora complex, perquè ERC i el PP corren la mateixa cursa però en circuïts diferents. Els independentistes, procurant que els nans que els han anat creixent no facin una estirada excessiva, i els populars acostant-se a la dreta més extrema de l’espectre electoral. És una lluita, per tant, en la qual no es disputen un mateix sector de l’electorat, la qual cosa introdueix tantes variables en l’anàlisi que la incògnita és possible que es mantingui fins a la mateixa ratlla d’arribada del dia 28. L’última enquesta coneguda amb certa fiabilitat, la del CIS, dóna a Esquerra un lleuger avantatge, el primer després de molts mesos resignant-se al quart lloc. Sigui com sigui, està fora de dubte que l’estratègia de l’equip de campanya de Puigcercós és intentar salvar els mobles d’una davallada inevitable podent acreditar el manteniment de la posició a l’hemicicle, un objectiu que defensen atiant l’orgull nacional de tots aquells que no voldrien que el tercer en discòrdia fos un partit nacionalista espanyol.

Per la seva banda, la campanya del partit de Rajoy a Catalunya, enfocada amb un ull posat al Parlament i l’altre a les pròximes eleccions generals, sembla que no obtindria els resultats esperats amb el cop de timó cap a l’extremisme conservador i anticatalanista, que més que atraure votants temptats per l’extraradi democràtic, si els vaticinis més enraonats no l’erren clamorosament, espantaria l’elector moderat.

Però tot i així, el líder dels populars espanyols es manté en la seva línia i ahir s’acomiadava per un dies de Catalunya destacant la incidència negativa del nacionalisme i les “obligacions identitàries” en la marxa de l’economia. No molt lluny de Vila-seca, on es trobava Rajoy, el vicepresident espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, donava suport al candidat Montilla en un míting de petit format a Tarragona i recordava que el PP era qui havia inventat la “catalanofòbia”. Davant d’aquest argument, Pérez Rubalcaba va reclamar a CiU que aclareixi si té intenció de pactar amb el partit que va recórrer l’Estatut i va arribar a acusar Catalunya de trencar Espanya.