A l’ull de l’huracà (dia 6)
16 novembre 2010 per Carles Ribera
El republicà Joan Puigcercós va aconseguir ahir ser rei per un dia de la campanya i situar-se en el centre del debat polític. I ho va fer com a diana de les crítiques unànimes a la seva declaració en què afirmava que “a Andalusia no paga ni Déu”, referida al diferencial impositiu amb Catalunya. El ruixat li va ploure de totes bandes. D’Espanya, les més furibundes i sanguinàries, com era previsible. A casa, va ser qüestionat per la resta dels partits, que consideren no només absolutament fora de to el missatge del líder d’Esquerra, sinó perjudicial contra la imatge de Catalunya a la resta de l’Estat. Lluny d’anyocar-se, Puigcercós va contraatacar amb un dossier estadístic (amb dades extretes de l’Agència Tributària) que considera irrebatibles, si no en les formes, sí en el fons, els seus arguments.
El cas Millet s’incorpora
Aquesta primera gran tempesta de la cursa electoral va deixar en un segon terme un nou i rellevant front de la gran borrasca que fa mesos que projecta ombres sobre la política catalana, el cas Millet. Ahir va transcendir que s’ha demanat novament al jutge l’obertura d’una investigació separada pel presumpte finançament irregular de CDC, a més de la imputació en el cas de Daniel Osàcar, el responsable de finances del partit. L’escrit de petició el va presentar el Consorci del Palau de la Música catalana, participat pels tres governs controlats pels socialistes, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el govern de l’Estat, i aporta noves proves documentals que implicarien Convergència en la trama del 4 per cent.
En un míting a Santa Coloma de Gramenet, el presidenciable socialista, José Montilla, va tornar a revifar una polèmica estrictament electoral, però que ja semblava periclitada. Va tornar a responsabilitzar el líder de CiU, Artur Mas, del fracàs de la celebració dels debats cara a cara entre els dos principals aspirants a la presidència del país. José Montilla també va haver de fer front durant la jornada a un petit xàfec de caire identitari procedent, en aquest cas, del País Valencià, on el govern no s’ha pres gaire bé que el socialista, fent referència a la diferenciació entre valencià i català en instàncies de la UE, digués que la llengua valenciana i la catalana són un mateix idioma. Aquesta obvietat li va costar al candidat del PSC l’atac furibund del govern popular de Francisco Camps, que, per boca de la seva consellera portaveu, Paula Sánchez de León, va exigir a Montilla una rectificació, afegint-hi acusacions tan pintoresques com la de “deslleialtat institucional” perquè el president català havia dit “País Valencià” en comptes de “Comunitat Valenciana”, que és el nom oficial que té el País Valencià.
En aquest marc general d’acusacions interterritorials, el presidenciable de CiU, Artur Mas, va fer la proposta programàtica de la jornada d’ahir. El líder nacionalista va prometre que, si és escollit president de la Generalitat, convocarà tots els partits de l’arc parlamentari a una cimera destinada a impulsar des de la unitat política la negociació del concert econòmic a Madrid. (Publicat a l’Avui el 16 de novembre de 2008)
