Escrits amb els dits

Portada del llibre

 He llegit L’home del balcó, el tercer llibre de la sèrie de l’inspector Martin Beck escrita a quatre mans entre finals dels seixanta i principis dels setanta per la parella Sjöwall-Wahlöö i, tal com em va passar amb els dos anteriors, he passat una estona agradable amb una història en què la trama detectivesca és una excusa per fer un retrat social de la Suècia de finals dels seixanta. Potser L’home del balcó és una mica més ben elaborat que els altres, i no només perquè tingui més gruix pel que fa a paginació, sinó perquè els autors exploten més les històries paral·leles i la descripció dels ambients i les situacions. Novament, sorprèn la modernitat del plantejaments narratius (directament connectats a la novel·la negra sueca actual) en contrast amb els detalls (telèfons fixos, correu ordinari, policies que són a prop de la jubilació que van començar el servei a finals dels anys vint) que et transporten al món d’ara fa quaranta anys, menys tecnològic, més humà, amb mètodes policíacs més rudimentaris, amb més escletxes, però alhora amb recursos més imaginatius. Una bona estona en companyia d’un Martin Beck que en cada novel·la que passa wallandereja més, o, si ho hem de dir cronològicament, que cada novel·la que passa demostra més que l’inspector Wallander de Henning Mankell beckeja.