Escrits amb els dits

En aquells temps que a Catalunya hi havia la convicció que tot estava per fer i que tot era possible, es van produir algunes confluències extraordinàries entre sectors diversos de la societat civil. Ciutadans compromesos per fer avançar un país i una llengua condemnats a haver de navegar sempre amb el vent en contra. D’aquesta mentalitat de fer pinya, d’entre tots ho farem tot, en va sorgir aquesta capçalera que teniu a les mans. Entre les moltes persones que hi van col·laborar hi va haver un bon nombre d’artistes que van aportar obra per proveir el magnífic fons d’art que esdeveniments desafortunats van fer acabar lluny de l’Avui.

Aquest patrimoni, no pas perdut però oblidat durant molt temps en un magatzem, ocupa des d’ahir el lloc que li correspon. Ha passat a ser patrimoni de tothom i tothom pot contemplar-lo, de moment en part, al Museu d’Història de Catalunya.

Els temps han canviat i l’Avui continua l’aventura periodística en companyia d’El Punt, convençuts que la premsa en català se’n sortirà si treballa colze a colze i no pas a cops de colze. El fons d’art del diari ha passat a ser història. El diari és ben viu. Cal renovar l’agraïment als artistes que van posar la seva creativitat al servei d’un projecte periodístic. Sense deixar de tenir present, però, que els defensors més sòlids que ha tingut, té i tindrà aquest rotatiu són els subscriptors i els lectors, alguns des del primer dia, molts que s’hi han anat afegint, altres que retornen. Es mereixen el màxim reconeixement. Perquè, encara que no sàpiguen pintar com els artistes, per a l’Avui són els que més hi pinten. (Publicat a l’Avui el 4 de febrer de 2011)